Sant Sebastià

Del 16 al 22 de gener, el calendari popular situa la setmana dels barbuts, la setmana més freda de l’any

Immaculada Cerdà Sanchis

De Sant Pau fins a Sant Vicent, passant per Sant Antoni i Sant Sebastià; és a dir, del 16 al 22 de gener, el calendari popular situa la setmana dels barbuts, la setmana més freda de l’any. Amb variacions que arriben fins a Sant Blai, el 2 de febrer, el ben cert és que la gelor arriba a les nostres terres passat Nadal. «Gener —o febrer— matà sa mare en el llavaner», el refranyer ens recorda les condicions terribles de la vida domèstica abans de l’invent de la llavadora i de la conducció de l’aigua a les cases.

La representació d’estos sants sembla adequar-se al termòmetre, tots ben coberts amb mants amb caputxa i cabells i barbes llargues... tots, llevat de sant Sebastià. Desconec el moment en què l’artista decidix despullar el sant i mostrar-lo assagetat en el martiri; però fou una decisió ben afortunada: és un dels més recognoscibles del santoral. L’església catòlica ha invertit més que cal altra en divulgació i ho ha fet, en gran part, a través de l’art. He jugat molt amb els meus fills en les visites a esglésies i museus a identificar els personatges de la història sagrada. Sant Antoni del porquet o sant Roc amb el gos eren els seus favorits i sempre trobàvem un sant Sebastià. El Museu de Belles Arts de València en conserva uns quants: un Joan de Joanes procedent de la cartoixa de Valldecrist a Altura i un Josep de Ribera que el representa sent auxiliat per santa Irene. Molt diferents, ple de llum el primer; exemple de clarobscur, el segon, tots dos mostren un home jove impassible davant del martiri, pràcticament nu, que l’ha portat a ser objecte del desig.

Invocat contra la pesta, el metge Lluís Alcanyís, en el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència de 1490 escrivia que si bé algú «se porà sans reservar ab lo auxili de nostre Senyor déu jhesucrist prechs e intercessió de la gloriossima verge maria mare sua: e del benaventurat sanct Sebastià gloriós màrtir», podria passar que «per falta de mala guarda e per divina permissió: alguns encorren en la febra pestilencial: e serà mester saber la cura» i indicava tot seguit les precaucions a seguir.

Sant Sebastià morí després d’un segon martiri per no voler renegar de la fe cristiana, Lluís Alcanyís morí en la foguera el 23 de novembre de 1506 acusat de ser jueu i a Gaza, 500 anys després, per què moren els xiquets?

Tracking Pixel Contents