Més sobre el pont de Torrent (I)

A banda de la informació periodística que vaig comentar la setmana passada, es conserva un interessantíssim document d’arxiu que ofereix nombroses dades sobre la construcció del pont que uneix Alaquàs amb Torrent.

Es tracta de la «Memòria» que, a propòsit de les obres públiques que es portaren a terme en el poble dels granerers durant les dècades centrals del segle XIX, redactà Isidre Miquel Casanova, secretari de l’ajuntament entre els anys 1843 i 1868.

Un expressiu relat que José Ramón Sanchis i Pepe Royo editaren en el núm. 6 de la revista Torrens (1988-1990); i del qual Ramon Tarín es feu ressò en l’anuari Quaderns d’Investigació d’Alaquàs de 1999.

D’aquesta manera, Miquel Casanova situava en 1854 el primer projecte de construcció del pont, el qual feia «muchísimos años que los vecinos de esta villa [de Torrent] soñaban», «pero consideraban que era empresa demasiado costosa para poderla sobrellevar la población».

Fins que «uno de los domingos del mes de febrero» d’aquell any, durant la visita que, «con el objeto de tener un almuerzo en el monte del Vedat», realitzaren al municipi Ramon de Campoamor, governador provincial, i Pasqual Frígola –el Baró de Cortes, que tenia una notable projecció política i era «muy conocido en esta población por haberse criado o pasado su niñez en la misma»–, l’aleshores alcalde, Gaspar Esteve i Martínez, proposà la construcció d’un camí reial que connectara de manera ràpida i còmoda la ciutat de València amb Torrent; i també, un pont o passarel·la que evitara les considerables molèsties que comportava travessar el barranc.

De manera que, poques setmanes després, en ser elegit com a diputat pel districte de Torrent, el Baró de Cortes organitzà «una junta de los alcaldes y síndicos de los pueblos de Alaquàs, Aldaia, Xirivella y Torrent para tratar sobre la construcción del puente y camino de esta villa a València».

Tothom s’hi manifestà conforme i, de seguida, s’encarregà a un «director de caminos [...] que levantase el plano de la referida carretera y puente, y con su memoria y presupuesto la presentase». El pèrit en qüestió era Alexandre Butxaca i Freire –que, per cert, devia tindre vel·leïtats literàries, ja que el volum col·lectiu Los valencianos pintados por si mismos (1859) recull dues narracions seues. (Continuarà).