La censura de facebook

Portada del llibre.

Portada del llibre. / Levante-EMV

Vicent Josep Escartí

Vicent Josep Escartí

És realment sorprenent fins a quins punts estem arribat, com a societat. Una societat que es vol moderna —per dir-ho d’alguna manera, tot i que aquest qualificatiu, per a mi, té unes altres connotacions de segles passats. I si ho dic, és perquè recentment he pogut comprovar directament la hipocresia i el pensament retrògrad que aplica la xarxa social facebook quan, en altres coses, permet cada dia que córreguen mentides i insults a tort i a dret. 

Tan lluny com fa dos dies ha aparegut a l’editorial Afers el meu darrer llibre: "Àngel meu, foteu-me! El procés per sodomia contra Serafí Centelles" (1569), un estudi sobre un fragment complex i sexual en la vida d’un noble del segle XVI que va ser curador del comte d’Oliva boig, de nom Pere. I el seu editor, Vicent Olmos, naturalment —i com fa amb tots els llibres de l’editorial—, va posar la notícia a la xarxa, amb una foto on podien veure’s les portades un grup d’exemplars.

Una coberta que reprodueix un quadre de grans dimensions, del Museu d’Orsay —a París—, d’un pintor del segle XIX, William-Adolphe Bouguereau, que el va pintar el 1850 i que porta per títol «Dant i Virgili a l’infern».

La pintura d’adscriu a l’academicisme i representa una escena de la Divina Comèdia: concretament, el moment que descriu l’arribada del poeta italià, acompanyat del clàssic llatí a l’infern. Allà, l’heretge alquimista Capocchio és mossegat al coll per Gianni Schicchi —un personatge florentí que sembla que destacà per suplantar persones i per això va ser enviat a l’infern.

Són falsificadors tots dos, doncs. Però també exhibeixen uns cossos espectaculars, en posicions clarament forçades per la lluita que sostenen. Pintor de camperols i de figures mitològiques, aquesta obra de Bouguereau va suposar un èxit en el seu temps, segurament per com és de colpidora la imatge i de realista l’execució de la musculatura dels personatges principals que desprenen també un extraordinari homoerotisme evident.

I per això —per la seua sexualitat elegantment representada en un temps tan repressor com el segle XIX—, la vàrem escollir com a portada del meu llibre. I encara vull fer una puntualització més: no hi ha cap sexualitat explícita en el llenç del pintor francés. I, per suposat, encara que en el meu llibre sí que n’hi ha, el senyor facebook no ho podia saber, perquè no se l’ha llegit i la censura, més que no pel contingut del volum, anava per la imatge.

Que l’any 2025 passen aquestes coses, em sembla increïble. La veritat. n

Tracking Pixel Contents