Aranzels

Es confirma que els que prediquen el lliure mercat són els primers que demanen protecció a l’estat

L'aparador d'una botiga a València.

L'aparador d'una botiga a València. / L-EMV

Immaculada Cerdà

Immaculada Cerdà

Dijous passat, a la sala de Secà i Muntanya de L’ETNO raonàrem Yaiza Pérez i jo amb el públic assistent sobre l’ús del valencià en el comerç local. Emmarcat dins de l’activitat de Comboi i Antropologia, el diàleg anava precedit per l’estudi que l’antropòloga havia fet per a la seua tesi doctoral en prop de dos mil botigues de Castelló de la Plana, València, Gandia, Alcoi, Elx i Alacant.

La presència escrita del valencià distava molt de l’ús real. El paisatge sonor de les botigues —com parlen clients i venedors— reflectix un ús major del que podríem pensar per l’escassa presència de la nostra llengua en rètols, missatges i documentació (factures, etiquetes...). Les xifres, com les actituds cap al valencià, distaven molt també en el mapa, amb un ús menor i una actitud més contrària al valencià a mesura que ens desplaçàvem cap al sud. Amb tot, poguérem mostrar també com en moltes altres ciutats grans i mitjanes, la relació estreta entre llengua pròpia  i comerç de proximitat era una realitat i campanyes com les que duen a terme les agències Aviva de forment del valencià ajudaven a mantindre el paisatge sonor i a canviar la percepció del paisatge escrit.

Emoji 'Moltes gracies' de la col·lecció d’stikers en valencià de la Diputació de València.

Emoji 'Moltes gracies' de la col·lecció d’stikers en valencià de la Diputació de València. / L-EMV

El comerç local i la lluita de David contra Goliat amb el comerç electrònic fou la segona part de la xarrada i les oportunitats que internet i les xarxes socials possibiliten per a les llengües amb menys recursos. El nostre paper com a clients i, en principi, com a la part amb més poder en la interacció, també es va qüestionar. Hem d’estar sempre reivindicant allò que per a altres és normal? Veig tots els dies venedors que s’esforcen a parlar en anglés i italià als turistes que pul·lulen per València; fins i tot aprenen quatre frases: salutacions i els números de l’1 al 10 en alemany; però que arrufen el nas si els dius. Bon dia! L’activisme és necessari, però no hauria de ser imprescindible i molt menys l’única opció. Necessitem i molt que actue l’Administració.

El nou president dels Estats Units ha firmat les primeres mesures econòmiques del seu mandat i han sigut intervindre en el sector comercial. La pujada dels aranzels als productes provinents del Canadà, Xina, Mèxic i, pròximament, a la Unió Europea ens confirma que els que prediquen el lliure mercat són els primers que demanen protecció a l’estat. 

Tracking Pixel Contents