Aranzels

Dijous passat, a la sala de Secà i Muntanya de L’ETNO raonàrem Yaiza Pérez i jo amb el públic assistent sobre l’ús del valencià en el comerç local. Emmarcat dins de l’activitat de Comboi i Antropologia, el diàleg anava precedit per l’estudi que l’antropòloga havia fet per a la seua tesi doctoral en prop de dos mil botigues de Castelló de la Plana, València, Gandia, Alcoi, Elx i Alacant.

La presència escrita del valencià distava molt de l’ús real. El paisatge sonor de les botigues —com parlen clients i venedors— reflectix un ús major del que podríem pensar per l’escassa presència de la nostra llengua en rètols, missatges i documentació (factures, etiquetes...). Les xifres, com les actituds cap al valencià, distaven molt també en el mapa, amb un ús menor i una actitud més contrària al valencià a mesura que ens desplaçàvem cap al sud. Amb tot, poguérem mostrar també com en moltes altres ciutats grans i mitjanes, la relació estreta entre llengua pròpia  i comerç de proximitat era una realitat i campanyes com les que duen a terme les agències Aviva de forment del valencià ajudaven a mantindre el paisatge sonor i a canviar la percepció del paisatge escrit.

El comerç local i la lluita de David contra Goliat amb el comerç electrònic fou la segona part de la xarrada i les oportunitats que internet i les xarxes socials possibiliten per a les llengües amb menys recursos. El nostre paper com a clients i, en principi, com a la part amb més poder en la interacció, també es va qüestionar. Hem d’estar sempre reivindicant allò que per a altres és normal? Veig tots els dies venedors que s’esforcen a parlar en anglés i italià als turistes que pul·lulen per València; fins i tot aprenen quatre frases: salutacions i els números de l’1 al 10 en alemany; però que arrufen el nas si els dius. Bon dia! L’activisme és necessari, però no hauria de ser imprescindible i molt menys l’única opció. Necessitem i molt que actue l’Administració.

El nou president dels Estats Units ha firmat les primeres mesures econòmiques del seu mandat i han sigut intervindre en el sector comercial. La pujada dels aranzels als productes provinents del Canadà, Xina, Mèxic i, pròximament, a la Unió Europea ens confirma que els que prediquen el lliure mercat són els primers que demanen protecció a l’estat.