La gran majoria dels lectors prefereixen el castellà com a primera llengua de lectura molt per davant d’altres llengües cooficials

La majoria dels lectors a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Illes Balears, Euskadi i Galícia prefereix la lectura en castellà, segons l’últim Informe d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres en Espanya de la Federación de Gremios de Editores.

Existeix una gran inclinació a l’hora d’escollir la llengua entre la població major de 14 anys que es declara lectora en les comunitats autònomes amb dues llengües cooficials.

Només Catalunya (amb un 26,8% dels lectors que escullen el català) i les Illes Balears (amb un 6%) se situen per damunt de la resta de territoris, on el percentatge de persones que prefereixen llegir llibres en la llengua autonòmica com a primera opció no supera el 4%.

Parlem amb editores i editors dels diferents territoris per conéixer les seues valoracions.

Dolors Pedrós, d’Edicions 96 i presidenta del Consell Valencià de Cultura (CVC)

“Continue preocupadíssima i escandalitzada, sobretot perquè en les zones catalanoparlants estem sempre a la cua i continuem a la cua després de molts anys de democràcia, de recuperació d'autonomia i tot allò del marc jurídic que ens hauria d'haver possibilitat que això millorara.

La situació sociopolítica és dolentíssima. Per això seria imprescindible que aquesta llei educativa que ens volen imposar no s'aplicara i, a més, si darrere no tenim una llengua més forta en les noves tecnologies i els mitjans de comunicació, cosa que també apunta a una reculada importantíssima, no podrem remuntar aquestes xifres.

Jo tornaria a les arrels, que seria treballar sobretot la comprensió lectora i animació a la lectura. Hem de posar de moda el valencià. Una llengua per a enamorar-se, cantar, ballar, divertir-se, felicitar-se, viure”.

Joan Carles Girbés, d’Ara Llibres

“Estem estancats a Catalunya en un terç dels lectors en la llengua pròpia i al País Valencià estem estancats en la irrellevància. Realment és una lectura en la llengua pròpia absolutament residual que no casa amb el nivell de coneixement actual, amb generacions escolaritzades en valencià. No hi detecte cap preocupació institucional per canviar això.

Si volem tenir lectors de llibres en valencià, hem de tindre persones que es relacionen de manera habitual en valencià i poder trobar revistes, webs, mitjans audiovisuals públics o privats. Tot això ha de ser un ecosistema, els llibres sols no ho poden fer tot i aquí hi ha grans mancances a nivell institucional”.

Ane Eslava i Garazi Arrula, editorial Txalaparta

“L’enquesta no té en compte a Nafarroa, és a dir, no valora tot el territori d’Euskal Herria. En aquest sentit, ens pareixen molt més concrets les anàlisis que es facen ací, com per exemple l’enquesta de l’Euskadiko Editoreen Elkartea.

Som conscients que hi ha una tendència a la baixa en la compra i lectura de llibres en euskera, però açò no ocorre només amb les llengües minoritzades. Pareix que els únics idiomes en què les dades són positives són el francés i l’anglés. Les dades són prou preocupants, però sempre cal valorar aquestes enquestes amb prudència.

No tenim fórmules màgiques per donar-li la volta a les dades. Continuarem fent el nostre treball tan bé com siga possible. Continuarem apostant per publicar en basc, encara que supose a vegades un repte un poc major”.

Miguel Toval, d’Edicións Embora i president de l’Asociación Galega de Editoras

“Els resultats deixen pèssimes notícies per al sector del llibre gallec. La falta de protecció suficient de la llengua per part de la Xunta de Galícia explica aquestes baixíssimes xifres de vendes i lectors. El percentatge de persones que assegura saber “poc o res” de gallec ha incrementat en totes les franges d’edat i és dramàtic entre els menors de 15 anys.

Per a iniciar la reversió d’aquesta situació són imprescindibles polítiques de protecció i promoció de l’idioma. Un marc normatiu que supere i millore el vigent, però també mesures concretes que es dissenyen amb la participació i l’acord dels distints agents del sector del llibre, que disposen de dotació pressupostària i tinguen terminis d’execució concrets”.