‘Ser la mà dreta’

Ningú avança sol. Quasi tot, encara que no ho parega, es fa amb l’assessorament de diversos éssers humans. Una locució manifesta eixe fet. Es tracta de ‘ser la mà dreta’ d’algú. Reconec que no m’agrada massa perquè resulta poc inclusiva, però aprofita per a explicar una realitat. No combregue molt amb ella, ja que ni totes les persones són dretanes ni tampoc tenen mans. Per què posseir mà esquerra suposa ser manyós i ser-ne la dreta significa tindre gran confiança? Caldria també repassar eixos dos qualificatius per a reivindicar que cada costat no sempre té la mateixa funció.

Voldria que ‘la mà dreta’ de personatges públics fera entendre a estos que han de ser pròxims a la gent. Dubte, després del que hem vist últimament, que la dels jutges ho aconseguisca. La visió d’algunes sessions del juí per la denúncia de Jenni Hermoso, m’ha entristit. He recordat, en escoltar l’actitud del jutge, com actuaven alguns dels meus mestres de mitat dels 70 del segle xx. Eren persones autoritàries amb l’alumnat i els trobaves a tothora malhumorats. Alguns m’han dit que és una actuació normal i que m’estranya per no estar familiaritzat amb els processos judicials. Per a mi, no ho és. L’administració ha de tractar de mostrar-se amable i pròxima. Al cap i a la fi, un jutge és un servidor, i no un senyor, de l’Estat.

Em pregunte si ‘la mà dreta’ dels líders dels partits de l’extrema dreta té una mentalitat més integrista que la dels seus caps. Després de seguir la jornada celebrada a Madrid pels Patriots Party, entenc que és així. Quan hi ha polítics que reivindiquen els beneficis de la Reconquesta espanyola, les possibilitats de les reconciliacions i del reconeixement de la pluralitat es reduïxen.

La ‘mà dreta’ de les persones amb responsabilitat en el dia de la barrancada no sé si assessora correctament o són els polítics els qui no fan cas. No puc assimilar tantes interpretacions diferents del que feren. 

Tampoc comprenc com la ‘mà dreta’ del Fiscal general no li diu que es retire. Cal que el protagonisme del conflicte torne a tindre’l el presumpte defraudador.

En definitiva, no ens fixem solament en les cares públiques sinó en quina és la seua ‘mà dreta’ per a entendre com actuen en cada moment. La confiança naix de la fidelitat guanyada i genera seguretat.