La història del teatre

Durant l'edat mitjana i els segles moderns, el teatre va tenir un paper fonamental en la difusió de les idees i, també, en el control de les mateixes. La trona -controlada per l'església- i el teatre -controlat en bona mesura per escriptors que construïen i eren alhora el reflex del poder monàrquic-, foren els grans altaveus de les societats pretèrites. Sempre, però, hi va haver alguna veu discordant, algú que va anar més enllà i amb conseqüències poc o molt notòries. I el teatre, en tant que element clarament popular en molts casos -o que podia ser susceptible de popularitzar-se-, esdevé una finestra magnífica per conéixer, així, com es miraven el món els homes i les dones del passat, i com s'enlluernaven -o no- en allò que veien representar dalt dels escenaris. El teatre, per això, ha fascinat de sempre, també, els investigadors del nostres temps. Sobretot, quan a l'edat moderna el teatre va adquirir un relleu major en les societats urbanes.

Ara mateix, el catedràtic emèrit de la Universitat de Girona, Albert Rossich, fa ben poc que ha fet una de les darreres aportacions al tema: amb la saviesa adquirida al llarg dels anys, acaba de veure la llum el seu volum documentadíssim sobre el teatre en les nostres terres -que és tant com dir en els territoris mediterranis de la Corona d'Aragó ibèrica, fent un circumloqui entretingut. Rossich, amb Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII) (Barcelona, 2025), ha confegit un magnífic volum que ha publicat l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, i que està cridat a ser un treball de referència per a les properes dècades. Una obra d'aquesta magnitud no s'improvisa, òbviament; i els coneixements que aporta Rossich sobre els autors teatrals, els ambients on eren representades les seues obres, els públics, la intencionalitat d'aquelles representacions, etc., etc., etc., fa que el llibre de què parle esdevinga un tresor i un claríssim punt de partida per a molts més treballs que, monogràficament, s'ocuparan d'algunes de les qüestions que ara Rossich tan solament ha indicat.

Una obra com la de Rossich -que ve a unir-se a la seua vasta i rica producció dedicada a la nostra l'edat moderna- és impagable; i les generacions futures li continuaran donant les gràcies, com ho faig jo ara. Perquè la lectura d'aquelles més de 500 pàgines elaborades per Rossich ens permet conéixer ben bé un món tan important com el teatral a casa nostra.