Carnaval

Escoltades amb atenció i plaer les autèntiques anàlisis de com va el món, o siga, les chirigotas que anuncien el Carnaval de Cádiz -precedit, per cert, pel de Vinaròs-, destaca enguany la de David Carapapa i la comparsa La resistencia. En l’escenari del Gran Teatro de Falla -amb el nom del més gran músic del país, i exiliat-, la comparsa va posar en solfa els «abogados cristianos, que son tan buenos y tan cristianos... que persiguen cada día el placer y la alegría... y después guardan silencio ante tantos pederastas... los muertos en las cunetas y en esas residencias donde los abuelos se murieron»... I després d’una tocada de pito ben entonada, mirant el món de cara, va exposar amb ritme de pasdoble l’alegria indignada contra el fascismo en marcha, i la necessitat de justícia social, i l’abandó de la terra i el buidatge del centre de les ciutats, i va culminar l’actuació hissant una bandera blanca tacada... 

Mentrestant, evidentment, les cuchufletas se sabien simultànies de la malaltia del bon Papa Francisco, i les incògnites sobre el successor, sobre la seua caritat, o siga, l’orientació cívica, moral i política. I precisament, a la mateixa hora de la nit, en Alemanya es confirmava -com l’any passat a França- una certa i multicolor resistència a la negror de la insolidaritat i la dictadura, i la imbecil·litat, promogudes també per capitosts dels Estats Units o de Rússia, o d’ací mateix...  

La vesprada del vibrant diumenge de les ‘cuchufletas’ del Carnaval de Cádiz i les notícies de confirmació mundial d’aquelles maneres de la democràcia des d’Alemanya, coincidien amb la memòria del 23 de febrer del 1981, d’aquell nefast general Milans del Bosch embrutint tot Espanya amb un cop d’estat, proclamat des de València. I en canvi, precisament a la mateixa hora del diumenge 23 de febrer d’enguany, va triomfar la cridà, la crida de les Falles del Cap i Casal. En un acte impressionant davant les torres de Serrans, l’emocionada Fallera Major va rebre les claus de mans de l’acaldessa de la ciutat. En absència del president de la Generalitat i tot el govern que ara fa un any no va protegir vides ni ciutats de la Dana. En la nostra llengua mediterrània, encara que no la parle ni li agrade al govern valencià, la Fallera Major proclamà, templada i emocionada: «Ací estem, per a alçar-nos de nou.» Promet la primavera.n