El Torroma

Si quinze dies enrere us parlava del Gorra, un malfaener de finals del segle XIX que destacà per la seua insolència, hui ho faré sobre un altre subjecte de dubtosa reputació: Manuel David, conegut pel malnom de Torroma. Un convicte que «la daba de bravucón», i que saltà a les columnes de la premsa diària per haver assassinat un parent seu al qual «asediaba a peticiones» –id est, extorsionava.

La notícia explicava que, el 19 d’abril de 1892, El Torroma matà Vicent Garcia Mandingorra, veí de València «de oficio tocinero», que vivia «con su esposa, tres hijas y un hijo que le ayudaban en su industria, en una alquería situada cerca del manicomio y del camino de Jesús». I que, pocs dies abans, havia rebut la visita del Torroma; el qual li exigí el pagament de 300 pessetes que Garcia, cansat de tants abusos, es negà a satisfer.

L’anònim periodista assegurava que el delinqüent «se marchó profiriendo amenazas»; i que, «ayer a mediodía» –mentre la víctima, «con sus tres hijas, regresaba en una tartana de València a casa»–, assaltà el carro i obligà Garcia a descendir. «Una vez le vio en el suelo y de espaldas» –és a dir, indefens–, el Torroma «le disparó un tiro de pistola» que li provocà la mort de manera immediata: «su cuerpo cayó dentro de una acequia», postil·lava el diari. L’escena consegüent resulta fàcil d’imaginar: «las hijas gritaron contra el asesino, y el tartanero trató de detenerlo, pero hubo de desistir al apuntarle aquel con la pistola».

Els laments de les filles alertaren el metge i el capellà del frenopàtic contigu, que acudiren veloços «a prestarle los primeros auxilios»; però no pogueren fer res per salvar la vida de Garcia. I mentre el jutge i l’actuari procedien a «instruir las primeras diligencias y levantar el cadáver», algú els digué que el Torroma «se había suicidado muy cerca de allí y frente al cementerio». A la fi, tot havia sigut calculat fredament; ja que, «en los bolsillos, se le encontró una carta, y en ella explica los motivos de la muerte de su pariente y de su suicidio». El reporter, però, no degué tindre accés al contingut de l’escrit, ja que el reduí a un simple «por rencillas de familia».