‘No obstant això', el valencià viurà

Quan ens apareixen circumstàncies negatives tenim dos opcions. La primera és afonar-nos. La segona consistix a superar-nos i buscar el més positiu de cada entrebanc. En eixe quefer, ajuda a expressar-nos la locució adverbial ‘no obstant això’. També pot dir-se ’això no obstant’ o simplement ‘no obstant’. Amb ella, comuniquem que, a pesar del que s’ha fet, no hi ha obstacles imbatibles sinó proves de superació.

La situació generada per una votació educativa m’entristix. Continua posant-se en l’òrbita de la polèmica el creixement del valencià en les escoles. ‘No obstant això’, mirant-ho amb perspectiva històrica, sé que passarà. Tot s’ha iniciat reivindicant un concepte ben perillós: la “llibertat educativa”. Sona tan bé com la paraula pólvora. Tot i que ara s’aplica perquè els progenitors trien centre o llengua vehicular, pot fer que en un futur pares i mares tinguen veu per a elegir les assignatures que consideren més profitoses. Trobe que és millor per al sistema educatiu esmentar el concepte “educació en llibertat”, entés com la necessitat que el professorat faça créixer en llibertat i en consciència crítica l’alumnat.

El fet d’emprar el valencià per a generar polèmica no és nou. Quan en el segle passat es va incloure l’assignatura en el sistema educatiu, determinada gent reclamà “llibertat educativa”. Pensava que el valencià havia de ser una assignatura voluntària que lliurement havien de triar els progenitors. ‘No obstant això’, ara el debat de la voluntarietat de l’assignatura del valencià no l’abandera pràcticament ningú. Alguna cosa ha canviat.

Hi ha gent a la qual se li ompli la boca de les paraules llibertat i bilingüe. No entén que el bilingüisme és la capacitat d’utilitzar per igual dos llengües i tindre la llibertat de gastar-ne una en cada moment. ‘No obstant això’, tinc l’esperança que en el futur canviarà eixa actitud per l’arribada de les noves generacions.

Considere que, encara que la presumpta “llibertat educativa” farà que el percentatge d’ús escolar de la llengua pròpia mai siga igual que el castellà, ‘no obstant això’ no acabarà amb ella. Hi ha dos ingredients que em fan ser optimista: la importància d’un sector educatiu que desitja que es consolide millor l’idioma propi i les imprecisions generades pel referèndum educatiu.

En definitiva, tinguem prop un ‘no obstant això’ per a posar esperança als enunciats pessimistes. Els conflictes es desunflen quan s’omplin d’aires raonables i pacífics.