L’Espai Vives exposa la rehabilitació de l’edifici de Javier Goerlich

La Universitat de València ha inaugurat aquest dilluns en el recentment inaugurat Espai Vives, l’exposició ‘Habilitar el Vives. Memòria d’un espai universitari’, una mostra que planteja la recuperació de la història i la memòria de l’edifici de Javier Goerlich, actualment Espai Vives, la vida dels seus residents i les activitats culturals a partir de documents audiovisuals rescatats d’arxius institucionals i àlbums familiars.

La rectora Maria Vicenta Mestre que ha destacat que aquesta exposició pretenen conservar l’essència del qual fos col·legi major fins a 2012, com a focus de difusió cultural i d’innovació.

La Universitat despeja de arbolado la fachada del histórico Colegio Mayor Luis Vives

Invitació a entrar en «casa»

Emotiva ha estat la intervenció de Lluís Puig, que va ser director durant gairebé una dècada: «Vaig viure ací 9 anys i vaig fer d’aquest lloc la meua casa, per això, l’exposició ‘Habilitar el Vives’ és com una invitació a entrar a casa». Ha recordat que va ser el primer col·legi major universitari mixt de tota Espanya i la llarga història de difusió de la cultura que ha realitzat.

El comissari de l’exposició, Paco de la Torre, ha explicat que s’estructura en tres seccions, en les quals es mostren una gran quantitat de cartells, invitacions, fotografies i vídeos dels recitals de poesia, projeccions de cinema o concerts de música clàssica, rock, pop o electrònica celebrats al recinte. També una selecció de plànols dels projectes arquitectònics, documentació històrica original, objectes de disseny i la maqueta de l’edifici.

Valor i context

En la primera secció, dedicada a l’edifici ‘Icona racionalista’, s’aborda el seu valor arquitectònic en el context històric de València. L’edifici, projectat per Javier Goerlich, va formar part d’un projecte urbanístic en la primera meitat del segle XX: la Ciutat Universitària, que va ajudar a estendre la urbanització de la capital valenciana seguint el Passeig València al Mar, i va contribuir a conformar un barri de funcions directives. S’hi inclou l’aquarel·la original de 1945 juntament amb els plànols, on es troba el Projecte de Divisió de 1953 per a albergar els col·legis majors Alejandro Salazar i Lluís Vives. 

En la segona secció, ‘Habitar el Vives’, es recullen històries dels col·legials, treballadors i de la gent que habitava aquest espai tan singular, ‘la Comunitat Universitària’. Finalment, la tercera secció se centra a destacar el compromís amb la cultura i la societat que sempre va tindre aquesta institució. Des de l’arribada de la democràcia, als anys 80 es produeix una obertura del col·legi a la societat. 

L’exposició reuneix quatre audiovisuals, on s’aborden els resultats de la investigació de manera temàtica. Cal destacar el documental que inclou 27 testimonis de col·legials del centre, entre els quals destaquen el crític d’art i catedràtic d’Estètica Román de la Calle; el professor emèrit i Medalla per la UV, Manuel Costa; o José María Yturralde (Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2020), artista i amic personal de l’aleshores director José María López Piñero.