«L’institut ha jugat un paper fonamental en la meua relació amb el valencià»

A 7é d’EGB, «en un sistema educatiu on la llengua dels valencians no s’estudiava a l’escola», Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, va descobrir per recomanació de la bibliotecària de Bétera Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.

L’estiu dels seus 13 anys es va apropar a Mercè Rodoreda, amb "Aloma", primer, i "La plaça del diamant", després. I, més tard, va arribar Simone de Beauvoir amb "El segon sexe" i "La dona trencada".

A Adriana Gil, de Famílies pel Valencià, el professorat de l’institut li va «obrir tot un món cultural, tot un llegat històric i literari importantíssim». Recorda especialment llegir "Tirant lo Blanch" i els versos d’Àusias March, «prendre consciència de tota la història sociolingüística que portem al darrere» amb "A cau d’orella" de Carme Miquel o arribar a "Te deix, amor, la mar com a penyora de Carme Riera en un moment de descobriment de la seua pròpia sexualitat.

«Hi ha uns llibres que em van marcar moltíssim: els diccionaris», afegeix Gil, qui, com a estudiant, va dedicar «un temps i un esforç a aprendre a escriure correctament en valencià»; una experiència que li va proporcionar «un gran plaer i una valuosa descoberta».

«L’institut ha jugat per a mi un paper fonamental en la meua relació amb el valencià, perquè no ha significat només adquirir els coneixements que necessitava per aprendre a parlar la llengua i a escriure-la bé, sinó també connectar amb una tradició literària superenriquidora i amb el meu passat, per entendre d’on venim i qui som, i accedir a una sèrie de llibres que m’han format, m’han emocionat i m’han fet veure el món des d’una altra perspectiva que jo no coneixia», reivindica la seua educació.

Precisament, Usó argumenta que, «independentment de quina siga la llengua materna, estar immers en un procés d’ensenyament bilingüe des d’edats primerenques et proporciona una flexibilitat cerebral i metalingüística que t’ajuda a aprendre més fàcilment una tercera i quarta llengua estrangera». «Cal aprofitar que al País Valencià tenim un bilingüisme ‘natural’ i més de 40 anys d’ensenyament en valencià amb programes de normalització lingüística d’èxit», assegura.

Aquest va ser, en part, el cas de Gil. «Com moltes altres persones de València ciutat, he estat educada en castellà i he aprés valencià a l’institut. Els meus avis parlaven tots valencià, però en l’època, per la situació sociolingüística, els meus pares ja no van ser educats en valencià.

De fet, van haver d’aprendre valencià de més grans», conta, al temps que reconeix que «el fet de poder haver estudiat exclusivament en valencià, no ha sigut només una qüestió acadèmica, sinó sobretot vital, en un moment de l’adolescència que era un moment també de construcció d’identitat personal i col·lectiva». «Haver estudiat en valencià ha significat un procés de creixement personal molt important», sosté.

Com a docent, Alexandra Usó subratlla, respecte a la lectura en valencià durant l’etapa educativa, que «és molt necessari descobrir altres mons i perspectives a l’alumnat». Així, recomana Quin mestratge ser salvatge, d’Aina Garcia Carbó, "L’agulla", d’Àngels Moreno o "Heli Argilés i els misteris de l’aigua", d’Esther Climent. I una frase de Joana Raspall, «una persona sàvia»: «Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia».

Des d’una perspectiva semblant, per a Gil és «molt important» llegir en valencià amb el seu fill i la seua filla: «Ara que soc mare, que tinc un xiquet i una xiqueta que van a Primària, per a mi és superimportant tant parlar-los en valencià, que sempre es parla en valencià a casa, com que a l’escola puguen aprendre la llengua».

A les prestatgeries de casa descansen els llibres de Míriam Tirado, el de l’editorial Nube 8, contes com "Daniela la Pirata" i "Nens i Nenes Feministes" o diversos títols de Bromera.

«Acompanyar les meues criatures en aquest camí de descoberta em fa sentir que estic sembrant futur perquè més endavant trien el camí que vulguen en ple coneixement de la seua llengua i la seua història», conclou.