Falles

Arribant ja a València i les ciutats dedicades la universal representació de la primavera i el renaixement de la natura o la violència, tal com ara se’ns amenaça, a qualsevol hora o dia pot passar que la Falles siguen les definitives del món sencer. I si el joc vitalista i comunitari del foc pot ser usat per a riure-se’n denunciant barbaritats i animalades, i per defensar la vida diària i les imaginacions públiques i privades, enguany ens saluda la trista sospita que les Falles valencianes van ser el criminal 29 doctubre passat, però el Ninot major i el seu partit van pel món amb una ració ben mòdica de vergonya: els cremats som els valencians. 

I mirant el món, eixa ominosa Falla valenciana sembla la infantil, perquè ara mateix, i demà i despús demà, en la Falla gran, els grans Ninots no solament no es cremen sinó que assassinen, bombardegen, roben, i s’ufanen de programar el desballestament del món de cada dia: ah, la Falla de Palestina i tots els països de la vora. O la d’Ucraïna i els que temen haver-se de preparar per a ser els següents de la llista. O la de les dones, ja que dividim la humanitat en parts. O la dels emigrants, el país més gran del món. O la dels joves, el país més important del món... 

En fi: divertir-se, compartir, rebel·lar-se... ¿Recordes aquell matí, de fa una setmana o o cinquanta anys, que al pati del col·legi o o en un racó, li vas plantar cara al pesat agressiu i ridícul que t’assetjava o se’n reia de tu? Quin dia, triomfal, aquell que et va ingressar a una nova època vital i feliç! Encara recordes amb fruïció i orgull, la històrica patada que li vas pegar, o el ridícul subtil que li vas fer passar.

Si l’escena valenta era en un “recreo” de l’escola, potser aquell dia s’hi havia explicat el principi d’Arquímedes, i vas dir pel teu compte: doneu-me un punt de recolzament i mouré el món. O en qualsevol moment d’adolescència o opressió, seguint Albert Camus o a qui fóra, vas cridar senzillament: No! O ara mateix, com que les Falles poden ser cada dia, la indignació còmica o tràgica és un petit pas per a cada persona i cada dia, però un gran salt per a la humanitat!