La Carxofa a Xest (1890)

Els municipis que integren la Foia de Bunyol presenten un tarannà híbrid ben singular i atractiu. En part perquè, malgrat estar situats en zona castellanoparlant, són un territori de frontera –tant geogràfica com cultural– que, històricament, ha rebut la influència de comarques com l’Horta Sud, el Camp de Túria i la Ribera Alta. Tal com la recent «consulta de l’empastre» –en afortunada expressió d’Isabel Olmos– ha evidenciat.

Que el Cant de la Carxofa se celebrara a Bunyol en 1908 feia pensar que també podia haver sigut interpretat a poblacions veïnes, com ara Xiva o Xest. L’amic Julio Balaguer ha dedicat temps i esforços a localitzar pistes al respecte. I és el cas que, setmanes enrere, em comunicà que en 1890 el motet fou entonat a Xest en honor de la Mare de Déu de la Soledat, que s’hi festeja el segon diumenge de Pasqua.

D’aquesta manera, la premsa de l’època anuncià que el 13 d’abril d’aquell any, de vesprada, «se celebrará la magnífica procesión, con la novedad de la Carchofa de Silla, que se abrirá en la plaza, saliendo de ella un ángel que cantará una salve y villancico del maestro Giner». Per tant, la lletra i la música que s’interpretaren no degueren ser les canòniques –les de Rigobert Cortina–, sinó una de les diverses versions que circulaven a l’època –la de Salvador Giner, en concret.

De la notícia periodística destaca que la Carxofa fora qualificada com a «novetat», ergo devia ser la primera vegada que s’hi entonava. Amb tot, resulta eloqüent constatar que, tres anys abans, el motet ja estigué a punt de celebrar-s’hi: «Pero no se contrató por ser muy cara». Així ho acredita Miguel Vicente Cortés Navarro en el volum Crónicas de Cheste (2024), en reproduir una informació d’arxiu datada el 15 d’abril de 1887. De fet, el llibre de Cortés també al·ludeix a la interpretació del cant en 1890; i apunta que els vestits que portaven els misteris que eixirien en la processó pertanyien a «la acreditada casa de don Miguel Insa». Que devia ser la roberia on, amb anterioritat, els xestans haurien demanat pressupost per a llogar l’artefacte de la Carxofa.

Encara que els trilers de torn les menyspreen, aquestes dades també configuren la història cultural del poble valencià.