Pluja

Visitants de les falles amb paraigües.

Visitants de les falles amb paraigües. / JM López

Immaculada Cerdà

Immaculada Cerdà

València

Plou mentre escric l’article, fa dies que ho fa, des que començà març. Encadenem borrasques mentre demanem al cel una treva, uns dies de sol que permeten acabar les Falles cremades i no arremullades.

Divendres passat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua organitzava a la Nucia i Tàrbena la XVII Jornada d’Onomàstica dedicada a la repoblació d’origen mallorquí provocada per l’expulsió dels moriscos. També a la Nucia la pluja ens acompanyà; allà, però la rebien amb els braços oberts. Entre el poc i el massa sembla ser el mantra dels nostres dies i no només en termes climàtics.

L’endemà, a Tàrbena, protegida o aïllada segons com es mire, la gent d’un poble amb llengua pròpia ens acollia amb l’amabilitat de qui sent al foraster com a germà i ens alegrava el cos, amb la sobrassada hereva d’aquella repoblació mallorquina qui alguns encara diuen tarbeneta i que a la Ribera diem marineta, i l’ànima amb el parlar de sa que feroçment mantenen viu.

El rastre d’aquells emigrants de Santa Margalida, Pollença, Manacor... que fugien de la fam que sempre acuita als que només tenen mans, jornalers forçats, el seu parlar i els seus cognoms es mantenen en els topònims: ses foietes, es Buscarró, es Fondo de sa Segadissa..., i en els cognoms: Salvà, Monjo, Mengual... dels habitants de les Marines i també de la Vall d’Albaida, el Comtat, la Safor, la Costera i la Ribera on es desplaçaren buscant una vida millor.

La fidelitat a la llengua de les comarques valencianoparlants s’ha demostrat en el resultat de la consulta igual que ha mostrat el desconeixement que del poble valencià tenen els que la convocaren. Anuncien en compareixença pública que han canviat el model d’imposició pel de llibertat, quan el mapa que s’ha dibuixat és el mateix que teníem; amb la diferència que ara, fins i tot les famílies que han triat estudiar en valencià voran reduïdes les hores de formació en la nostra llengua.

El valencià, com qualsevol llengua, necessita foment, parlants, lectors i autors. Cada llengua que aprenem, començant per la nostra, ens obri la ment i les possibilitats de futur. Demanar més foment per a la llengua que ja ho té tot: premsa, televisió i tota la força d’un estat, no és buscar l’equilibri precisament. Les famílies han contestat que volen valencià. Esperem que no facen com qui sent ploure.

Tracking Pixel Contents