El llamp vital de Ramon Guillem

M’agradava el sentit de l’humor de Ramon Guillem, de vegades càustic, socarrat, tan valencià. Era un poeta hiperactiu, apassionat, que vivia la literatura cada dia, com si els llibres entre els quals vivia envoltat, com a bibliotecari de Catarroja, li atorgaren un carisma especial. Ara, mesos després del seu traspàs, en llegir les paraules de la dedicatòria de l’últim poemari, El llamp en la lluerna, no puc més que emocionar-me per la frondositat de les seues paraules, tan amables i correctes, però tan profundes alhora. I la veritat és que quan les persones que estimem o respectem o amb les quals hem tingut algun tipus de relació no hi són, és quan el seu tarannà, inevitablement, se’ns mostra amb tota la naturalesa.

Ramon Guillem era d’aquells poetes que tenen el privilegi de tindre un talent reconegut per tothom: molt premiat en la seua trajectòria literària amb els guardons més significatius de les lletres valencianes i catalanes. Segurament perquè, com els grans autors, havia aconseguit crear un estil, un llenguatge peculiar; símbols, metàfores i paraules que, de seguida, captaven l’interés dels lectors.

El llamp en la lluerna, publicat en la col·lecció de poesia que dirigia en Perifèric Edicions, dedicat a la companya Mercè Claramunt, és un poemari que d’un gran simbolisme líric, una explosió de llum vitalista, entre l’erotisme, la memòria, el llenguatge, i la presència esquinçadora de la mort al fons del paisatge.

Són versos plens de llum, de vida, sens dubte, amb una forta presència dels temes clàssics, sobretot de l’amor, la bellesa, la poesia, el sexe, la mort. Tanmateix, si prestem atenció a la lectura, sempre trobarem una mica d’inquietud i desassossec en l’horitzó, com si fes palesa aquells famosos versos de Rainer Maria Rilke, “doncs la bellesa no és més que l’inici del terrible”. Foc de magranes, publicat en Vincle Editorial, és un recull de notes culturals on Ramon va retre homenatge a alguns dels amics més pròxims: Jaume Pérez Montaner, Francesc Mompó, Vicent Penya, Manel Alonso, Lluís Alpera, Mercè Claramunt... Dimarts que ve, a l’ajuntament de Catarroja, rebrà un merescut homenatge per part del consistori i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la lectura de poemes per part de familiars i amics i coneguts. I com a ombres seduïdes per les seues paraules, la seua ciutat, Catarroja, gaudirà del llamp vital de Ramon Guillem.