Les dones estan infrarepresentades en les arts escèniques, segons un estudi

L'informe presentat a l'SGAE indica que l'apartat coreogràfic, amb un 52 %, és el que major nombre de dones concentra, mentre que solament s'han representat obres d'un 24 % d'autores i un 31 % de directores.

Les responsables de l'informe "On estan les dones en les arts escèniques?"

Les responsables de l'informe "On estan les dones en les arts escèniques?" / SGAE

EFE

València

On estan les dones en les arts escèniques? és l'estudi realitzat per l'Associació Clàssiques i Modernes i la Fundació SGAE que posa en evidència que la igualtat efectiva de dones i homes en la creació i producció artística i intel·lectual dista molt d'aconseguir-se, encara que es percep una evolució positiva respecte a l'estudi anterior.

Amparo Zacarés, presidenta de Clàssiques i Modernes i catedràtica de la Universitat de València, ha confirmat aquest divendres que les dones estan "infrarepresentades" en el sector, una circumstància que no ha variat "significativament" des que van començar aquests estudis el 2015/16.

L'informe que s'ha presentat aquest divendres, realitzat sobre la programació 2023/24 en els teatres estatals i autonòmics, indica que l'apartat coreogràfic, amb un 52 %, és el que major nombre de dones concentra, mentre que solament s'han representat obres d'un 24 % d'autores i un 31 % de directores.

D'altra banda, un 34 % de les versions, adaptacions i dramatúrgia han estat realitzades per dones; un 12 % han estat les compositores i han assumit la direcció musical un 13 %.

Unes dades que arrosseguen -segons l'informe- el plus de dificultat que la pandèmia va afegir a les empreses del sector.

Els teatres nacionals analitzats han estat: Comèdia, María Guerrero, Valle-Inclán, Teatre de la Zarzuela, Teatre Real i Liceu. A més dels autonòmics d'Andalusia, Cantàbria, Catalunya, Canàries, València, Extremadura, Galícia, Madrid, Navarra, País Basc.

L'estudi reflecteix que els teatres que es van adherir a la Carta Igualtat de Dones i Homes han millorat notablement les programacions d'espectacles escrits, dirigits, adaptats i coreografiats per dones.

Zacarés ha assenyalat que cal obrir camins de recerca més profunds en l'àmbit de les polítiques d'equitat.

Incideix que s'han "d'aplicar els plans d'igualtat, no solament d'una manera formal sinó real" i afegeix que l'escassa representació femenina és una més que recull l'àmbit de la cultura, com la bretxa salarial.

L'informe planteja la necessitat d'aplicar mesures d'acció positiva, concordes amb el principi d'igualtat per a la seva incorporació que no sigui inferior al 40 %.

En aquest sentit admet que els temps "no són bons" i no tots els partits polítics reben amb la mateixa voluntat aquesta sol·licitud. "La reculada està en la nostra ment", apunta, "no solament al nostre país ho estem veient a nivell geopolític".

Diagnosticar la desigualtat permet conèixer -subratlla l'estudi- cap a on cal avançar perquè les narratives i creacions de les dones es contemplin i tinguin reconeixement creatiu, cultural, social i professional.

Nieves Mateo, vicepresidenta d'arts escèniques de Clàssiques i Modernes, apunta que les accions culturals al segle XXI necessiten perspectives de gènere "per projectar una mirada més lluminosa a la interpretació del món" que contribueixi a la creació de discursos ètics i artístics més diversos, plurals i inclusius.

Silvia Pérez de Pablos, delegada d'Igualtat de SGAE, remarca que les dones són majoria en els esdeveniments culturals i "minoria en obres representades. Ja és el moment que les institucions culturals, teatres i sales programin les autores en igualtat de condicions". 

Tracking Pixel Contents