Ningú no naix odiant

Em costa entendre com alguns que es diuen valencians abominen dels sons i les paraules que des de fa segles espurnegen per l’atmosfera d’aquest racó de la Terra. Séquia. Marjal. Penya-segat. Horta. El nostre món: un territori planer i muntanyenc, sec i humit, farcit d’arena, de pinedes i de vegetacions corals que fa temps va invitar-nos a instal·lar-nos-hi i a construir arquitectures pròpies i racons singulars. I tot, arruixat per la llengua que parlem.

On va la corda, va el poal. A cabassos. A cau d’orella. D’afegitó. Vos sonen aquestes expressions privilegiades, senyors polítics que desitgen entaforar-les en la capsa dels idiomes morts? No vos resulten deliciosament arrapades al terreny? No vos venen ganes de deixar-vos-en seduir? No? Sospite què ocorre als assaltants lingüístics: ignoren per complet els tresors literaris que portem moltes vides parint i acumulant en la llengua que tant i tant i tant detesten. Rondalla. Faula. Assaig. Romanç. Auca. O si no, si coneixen la nostra cultura i això no els ha estimulat cor i esperit per estimar-la amb fervor, és que tenen un avenc enorme en algun punt del seu passat.

Només ens calen unes poques grafies i un accent per escriure el nom de la llengua que ens fa de vehicle a fi de travessar la història. A canvi, el valencià ens ofereix desenes de combinacions i milers de mots per acreditar cada ésser viu o material, saludar el veïnat, plorar les pèrdues, xiuxiuejar declaracions d’amor, cantar, comentar el dia a dia, reproduir sentiments de ràbia o d’alegria, transferir tradicions a les criatures. Per això, cavallers malaltissament obsessionats en la desaparició del nostre parlar, aneu on aneu no aconseguireu escapar de l’eco d’allò que tant menyspreeu.

Com deia Nelson Mandela, ningú no naix odiant; són els altres qui t’ensenyen a fer-ho. Més valdria que vos netejàreu les mans de fang i renunciàreu a buscar la decapitació del valencià a base de votacions confabulades i de menyspreus institucionals. Pareu de carregar contra ell i voler convertir-lo en enemic; ja heu vist que no funciona. Assumiu-ho d’una vegada. Mentrestant, continuarem vivint en/per/amb la nostra llengua per Herència. Arrels. Lligam. Germanor. Lleialtat.