Demà serà una cançó

Divendres es presentava a la biblioteca d’Algemesí el llibre solidari que, editat per Andana i impulsat per Gonçal López Pampló, ha arreplegat poemes, històries, contes i il·lustracions del bo i millor dels nostres autors: Marc Granell, Enric Lluch, Fina Girbés, Dani Miquel, Andreu Galan, Belén Balaguer, Aina Garcia-Carbó, Fani Grande i Andreu Escrivà i il·lustradors: Miguel Àngel Giner Bou, Cristina Duran, Lirios Bou, Zoraida Zaro, Marc Llorens, César Barceló, David González i Pau Valls. El vers de Vicent Andrés Estellés inclòs en el Llibre de meravelles ens situa en la necessitat de recórrer al record amable que situarà, en un futur ple d’esperança, la tragèdia patida en un relat de superació i solidaritat.

Els diners arreplegats per la venda del llibre estan destinats a les biblioteques afectades per la dana i no resultava difícil imaginar que la presentació havia de fer-se a Algemesí, el poble on Andana té la seu, i en l’edifici del carrer Lluís Vives, tot i que només quedava de la biblioteca, les parets i les prestatgeries buides. En una sala desangelada, amb les ferides encara molt presents de la inundació—la tercera en la vida de les antigues escoles que foren i la més devastadora—, majors i menuts ens citàrem per a mostrar amor als amics que ens esperen entre els fulls de paper. La biblioteca és l’espai amatent on els més menuts entren en contacte amb la lectura abans d’aprendre a llegir, els majors consulten la premsa o les revistes, còmics, novel·les, poemes, teatre i assaig, sense barrera econòmica que et restringisca l’accés ni mirada amb prejuís que et jutge per la tria. Però és molt més que això: és l’arxiu de la memòria escrita i fotogràfica del poble, és la plaça pública on el diàleg és possible, l’aparador on mostrar les veus silenciades, la veu dels llibres.

Que la comèdia és igual a tragèdia més temps és tan real com que l’esperança en un futur millor ens fa superar les experiències més terribles que ens planteja la vida. Ara bé, perquè la ferida puga tancar, perquè el demà puga ser una cançó, és necessari que el relat que ens contem s’ajuste a la veritat d’allò que va passar. Cal estar atents a la reescriptura de la història, a les mitges veritats, als sembradors de dubtes. Només les dades maten el relat.