Estellés i l’autoodi

El dijous passat una regidora de l’Ajuntament de Godella qualificà Vicent Andrés Estellés com a «poeta del odio, la ordinariez y el catalanismo». No és la primera vegada que l’autor del Llibre de meravelles és víctima del vandalisme verbal més abjecte. El que sorprén, en aquest cas, és la manera com, en l’exercici de les seues funcions, una representant política ha injuriat un referent cultural del poble valencià.

Els insults acostumen a retratar les persones que els profereixen, més que no les que els reben. Per molt que el menyspreen, Estellés sempre serà el cantor dels amants que redolen per terra entre abraços i besos. I pel que fa al catalanisme... en fi, la regidora sabrà. El ben cert és que guanyà els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1970 i els que, en 1954, convocà la Junta del Bicentenari de la parròquia de Sant Bertomeu de Godella. Un certamen que tingué lloc el 31 d’agost; i en què, segons asseverà la premsa, la composició vencedora, «escrita en versos alejandrinos», era «bella y profunda a la vez»: «un canto apasionado a la Reina de la Fiesta y a Godella, con una hondura de conceptos y una belleza de formas tales que hizo prorrumpir el público en una cálida y prolongada ovación como merecido homenaje al poeta».

De fet, la vinculació d’Estellés a la societat Lo Rat Penat fou llarga i fructífera, ja que s’inicià en 1942, quan aconseguí el seu primer guardó jocfloralista. Tretze anys després, en març de 1955, l’entitat organitzà una vetlada literària en honor del «notabilíssim poeta» de Burjassot. I encara, en abril de 1962, els dirigents ratpenatistes li demanaren que encapçalara l’acte de presentació pública del llibre Poetes universitaris valencians.

Per tant, si la regidora volia dir que els integrants de les directives de Lo Rat Penat –en 1942, 1955, 1962 i 1970– i de les corporacions municipal i parroquial de Godella –en 1954– recolzaven el catalanisme, doncs, potser sí que, a Estellés, li escauria aquest qualificatiu. Altrament, caldrà concloure que els motius que condueixen una representant pública a expressar-se, en el transcurs d’un plenari municipal, d’una manera tan barroera radiquen en el desig d’imitar el trumpisme més incívic i obscé. I, sobretot, en la falta d’educació i l’excés d’odi. D’autoodi, concretament.