De Virginia Woolf a Franco Battiato

He llegit amb autèntic plaer l’últim llibre de Toni Sabater (València, 1969) publicat en Drassana, Els dies inquiets. Notes sobre literatura. És un recull de cinquanta biografies d’escriptors i escriptores, publicades prèviament en la revista Lletraferit i en Culturplaza, molt ben escrites i documentades. El seu estil, pulcre, transparent i gens ampul·lós, d’intenció periodística, és una crida a la lectura.

Certament, este és un gènere que m’agrada conrear com a lector i escriptor. Sobretot perquè les biografies sempre trauen a la llum la profunda humanitat de les vides dels grans creadors de referència. Són gent de carn i ossos com nosaltres amb les mateixes misèries i grandeses, o desgràcies, qui sap, amb l’únic afegit del talent que els ha llançat al reconeixement públic i ha creat falsos mites al seu voltant.

La selecció de Sabater és ampla i versàtil i barreja sense prejuís i oportunament alguns autors locals amb altres considerats clàssics occidentals. Són tots contemporanis, a excepció d’alguns del segle XVIII i XIX. Dels contemporanis, del segle XX, la selecció abraça des de Virginia Woolf, fins a Nabókov, Thomas Wolfe, Stefan Zweig, Philip Roth, Gore Vidal, Martin Amis, Robert Graves, passant per John Kennedy Toole, Julian Barnes, Jorge Luis Borges, John Dos Passos, Salman Rushdie, William Buttler Yeats, Umberto Eco...

M’ha interessat la referència a John Kennedy Toole, encara impactat després de tants anys per la lectura de la vida i miracles d’Ignatus Reilly, un personatge extret del barri francés de Nova Orleans, en l’extraordinària novel·la La conjura de los necios, en castellà, i Una confabulació d’imbècils en català (Anagrama). L’humor espurnejant amb regust dels grans clàssics de la literatura i la filosofia occidental, Rabelais, Cervantes, em va commoure molt en el seu moment. L’escriptor marroquí Mohamed Xukri, amb la colpidora novel·la autobiogràfica El pa de cada dia, traduïda per Bromera l’any 1990, és un altre dels autors sobre els quals cal prendre nota.

Si de cas, hem trobat a faltar una llista més gran d’escriptores - Montserrat Roig, Carme Riera, Marguerite Duras i Natalia Ginzburg, entre d’altres- en relació amb els autors escollits. Magnifica la coda personal, íntima, lírica, dedicada al demiürg més volgut per l’autor del llibre, el cantautor i poeta italià Franco Battiato. Tot plegat, la inquietud de Toni Sabater ha sigut un gran regal per als lectors de la bona literatura.