Trump

Ahir, per casualitat, vaig veure la retransmissió de l'anunci del senyor Trump sobre les seues mesures econòmiques que afecten -si vols com si no vols- al món sencer. I ell, tan content. La cosa no em va semblar res digne de ser tractat per mi, ara, perquè no soc analista de temes econòmics i, sincerament, si bé ja soc conscient que són mesures negatives per a l'economia europea i mundial en general, no sabria dir res que fos de trellat, sobre el cas.

Ara bé: sí que -pensant-ho amb calma- un acte que es vol i se suposa de tanta transcendència per al món, en la seua posada en escena m'ha paregut escandalosament patètic. En fi: res de nou en aquest tipus de personatge i la seua cort de bufons, que ballen, canten, fan bots dalt dels escenaris i qualsevol cosa absurda i de mal gust per a uns senyors que se'ls suposa rics, poderosos i etc., i que haurien de ser, com a mínim, elegants o discrets.

Però, no. Començant pels mobles infames que recreaven l'altar des d'on el telepredicador Donald anava a parlar -com un oracle diví: i em ve al cap Delfos, per desintoxicar-me i anul·lar la imatge americana-, i que mostraven que cadascú provenia d'una botiga diferent o que els havien comprat en algun lloc de segona mà, on els reciclen dels contenidors del fem, i acabant pel cartell de fira amb una estètica de canyaret de platja on podem llegir el menú i els entrepans -calamars, truita de ceba, formatge i pernil...- i el preu que tenen -i que a la pissarreta de Trump eren els aranzels que pensa aplicar al món. Clar que cada entrepà era un país que fins ara mateix havia estat estafant la superpotència americana.

Tot això, encara, adobat amb l'aparició d'un treballador de la indústria d'allà -que podríem considerar un espontani al que havien donat 10 dollars per fer aquella aparició, perquè no era ni un actor secundari de tercera o quarta fila. I Trump, com un presentador que no arribava a la sola de les sabates de Joan Monleon en el programa aquell de la paella russa... Fent preguntes i respostes, pretenent ser didàctic, subjectant ell mateix amb prou pena la pissarra del menú del dia...

En fi: tot lamentable i d'un nivell que certament és millor que se'l queden ells, que facen tot el possible per protegir-lo i que no l'exporten. No cal. Volem viure sense tants espectacles nefastos -i tots els meus respectes per als saltimbanquis. Trump no arriba ni a venedor de loció per al creixement dels cabells i, menys encara, de venedor de bíblies. Santa paciència!