Ací comença tot

Ací comença tot, podríem dir del llibre de Josep Piera (Beniopa, 1947) en lloc del títol original, Ací s’acaba tot. Més de trenta anys després de la publicació original, la relectura de l’edició revisada que ha fet la jove editorial Cap de Brot (molta sort en el camí) del diari d’una estada d’un any al sud d’Itàlia de l’escriptor de la Safor guanya en intensitat lírica i matisos literaris.

Profundament avorrits i desesperançats per tanta literatura mediàtica i narcisista (alces una pedra i apareixen milers d’escriptors), tan pròpia de la postmodernitat mandrosa que vivim , la crisi de la narració, en diu el filòsof Byung-Chul Han; l’obra de Piera, escrita des de la convalescència d’un any a l’hospital per una malaltia rara després de viure a Nàpols i Sicília, és un bàlsam redemptor entre tantes mediocritats.

Ací s’acaba tot no narra la decadència de l’Europa mediterrània i la degradació física de l’autor, sinó més aviat tot el contrari. Fins i tot en els moments més angoixants del narrador, sotmés fil per randa a la desesperant rutina d’una habitació de l’hospital, la rememoració és vitalista, lírica, serena, esperançadora. La d’un home que s’hi veu a les portes de la mort i estima encara més la vida. I a diferència dels grans clàssics del gènere de viatges, la memòria funciona sobre dos eixos, l’interior i l’exterior, que ompli i enriqueix els diferents registres de la narració.

El talent de Piera com a narrador queda patent en la diversitat de recursos estilístics que exhibeix en este diari de viatge que, des de la introspecció personal més íntima i honesta, descriu la sensualitat profana, ben bastida d’olors i matisos orgànics, i també la patrimonial, però sense edulcorants, de les grans ciutats sicilianes: Palerm, Trapani, Agrigent, Catània, Siracusa, Taormina...I al fons de l’estança, no cal dir-ho, els vincles culturals amb València i la Corona d’Aragó.

Des de la soledat de l’autor, també hi apareixen personatges que humanitzen l’experiència del viatge a una illa de grans escriptors com Gesualdo Bufalino, a qui visita, Andrea Camilleri, Leonardo Sciascia, Goliarda Sapienza, Giuseppe Tomasi di Lampedusa... Tot plegat, recomane rellegir de bell nou Ací s’acaba tot, el lector viatjarà a Sicília des de la perspectiva humanista d’un escriptor valencià que, a les portes de la mort, reivindica la vida a través de la plenitud del Mediterrani.