Desenterrar de l’oblit el camp de concentració d’Albatera

“Havia sorgit alguna cosa que semblava un decorat de pel·lícula. (…) Almenys només en pel·lícules s’havia vist una cosa semblant: uns filats circumdant una extensió de terreny en què penetrava l’ampla columna. Unes plataformes sobre alts pals brollaven tot voltant. Llargues files d’homes seguien rectes fora del recinte i després torçaven formant una corba fins a l’estació. Prompte, s’intuïen de la visió incerta uns barracons de fusta”. Amb aquestes paraules descriuria Jorge Campos (Jorge Renales Fernández. Madrid, 1916 - El Espinar, Segòvia, 1983) la seua arribada al camp de concentració d’Albatera, quan, dècades després del seu tancament, va assumir la tasca –potser fins i tot podríem parlar deldeure– de donar testimoniatge de l’allí presenciat. 

Mort el dictador, encara amb el ressò del temor aguaitant i afectat per una ceguesa provocada per una diabetis, Campos es va embarcar –amb l’ajuda de la seua dona (ai, quantes esposes d’escriptors oblidades darrere de l’ombra dels seus marits!)– en l’escriptura de Cuentos sobre Alicante y Albatera, que es publicaria pòstumament en desembre de 1985, dins de la col·lecció Memoria Rota, Exilios y Heterodoxias, dirigida per Carlos Gurméndez, en el segell Anthropos Editorial del Hombre.

Temps després, l’editorial Madia Vaca ha recuperat els relats, inacabats en assaltar-li la mort en ple procés de creació, en una edició que presenta les paraules d’aquell escriptor que, conten els seus fills, “havia treballat tota la vida en la literatura dels altres [quan] el que li haguera agradat haguera sigut dedicar-se principalment a la seua”, en companyia de diferents veus que recuperen la memòria del camp de concentració d’Albatera que, com el descriu Felipe Mejías, és un d’eixos “llocs pels quals passa el temps com si mai hagueren existit”.

El volum es completa amb unes il·lustracions de Pablo Auladell, qui amb gran destresa i delicadesa ha posat imatge als contes per a “construir una caixa de ressonància on quedara amplificada i ramificada” l’escriptura de Campos. “I si es tracta també de desenterrar aquests contes? Els estem recuperant després d’un llarguíssim oblit”, sosté.