Salpassa

«Era Dimecres Sant. En el matí despertaren a Rafel les veus subtils d’unes campanetes de clara ressonància que en l’aire anava diluint-se. Era la Salpasa» el fragment de Baix la lluna de Nisan la novel·la de 1931 de Lluís Guarner és un dels dotze que componen el lot de postals que la Diputació de València ha distribuït entre les parròquies del Cabanyal i del Canyameral i entre els municipis afectats per la dana, a més dels pobles que compten amb agència AVIVA, de promoció del valencià.

El ritual que descriu Guarner, consistent a beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual, va acompanyat de la cridòria dels més menuts: «Corria la xicalla en tropell, tocant campanes i batint les portes anunciant el pas de la Salpasa». Martí Domínguez, un altre dels autors inclosos, recordava en L’ullal, el llibre de remembrances d’un Algemesí rural, el cant dels menuts que acompanyava el terratrèmol provocat pels colps amb maces, bastons, branques de taronger, cullerots a les portes i reixes de les cases: «¡Maria Sola la casa s’assola vindrà l’escolà i se t’endurà a tu i el teu germà!» o el més prosaic: «Ous, ous!», tot reclamant l’ofrena per al retor. Hi ha infinitat de cançons de la salpassa, tantes com pobles que la celebraven. Hui hem d’anar a Pego o a Otos on encara es manté el ritual, però resulta si més no curiós observar com de bandarres podien ser els menuts d’un altre temps i com la societat permetia lleugeres desviacions en temps de silencis, reflexió i penitència: «Tic, tic, / al vicari bon pessic. / Toc, toc, / al vicari bon calbot» o «Ous ací, ous allà, / bones bastonades al sagristà. / Ous allí, ous al ponedor, / bones bastonades al senyor rector», que arreplega Àlvar Monferrer en el llibre La salpassa.

Després vindrà Diumenge de rams, les processons, els encontres, el crist del Salvador, Getsemaní i les campanes al vol que anuncien la resurrecció. Les imatges són de Ximo Tomàs, les descripcions i els poemes de Josep Sanç i Moia, Vicent Andrés Estellés, Maria Ibars, Vicent Blasco Ibáñez, Mossén Vicent Sorribes, Felip Bens, Rafael Ferrer i Bigné, Xavier Casp i Joan Valls que ens acosten a escenes d’un patiment insufrible: una mare en la mort del fill; però també l’alegria senzilla d’un poble que celebra amb més goig la Pasqua que la Passió, amb mones, arnadí i pepitos.