La Carxofa al Canyamelar

Despús-ahir, Dilluns Sant, una delegació alaquasera es traslladà fins al poblat marítim del Canyamelar per a escoltar el Cant de la Carxofa que se celebra allí. L’acte, organitzat per la Germandat del Santíssim Crist dels Afligits, de la parròquia de la Mare de Déu del Rosari, s’emmarca dins de la Setmana Santa Marinera, festa d’interés turístic nacional des de 2011.

A diferència de les altres carxofes que també es porten a terme als districtes de Castellar-l’Oliveral i del Carme, de la ciutat de València, la del Canyamelar no enfonsa les seues arrels en el segle XIX, sinó que fou incorporada a les celebracions litúrgiques en 1998 per tal de solemnitzar la processó que la germandat protagonitza el Dilluns Sant. En aquest sentit, cal destacar que la lletra –en castellà– i la música són les que s’entonaven antigament al Crist de Silla.

Així mateix, en l’interessantíssim programa de festes de la Setmana Santa Marinera d’enguany s’explica que la Carxofa del Canyamelar ha sigut sempre dirigida pel músic i compositor Vicente R. Andreu; i que l’acompanyament instrumental i vocal ha anat a càrrec de diferents col·lectius, entre els quals figuren la coral de la Mare de Déu del Rosari i el Cor de Veus de la Serreria.

D’altres elements que distingeixen la Carxofa del Canyamelar de les que, en l’actualitat, es representen a la resta de barris de València i localitats de l’Horta Sud –i també a Vila-real– és que no s’hi fa servir artefacte mecànic i que la canta una persona adulta –i no un xiquet/a.

Finalment, voldria aportar dues dades anecdòtiques i expressar un desig. La primera dada és que, en 1991, hi hagué un intent d’incorporació de l’acte que, tanmateix, no quallà. La segona, que en 2015 i amb motiu de la refundació de la Confraria de la Mare de Déu del Rosari, la Carxofa del Canyamelar es cantà dues vegades: el Dilluns Sant, en honor del Crist del Afligits, i el primer diumenge d’octubre, amb motiu de la festivitat del Rosari.

Pel que fa al desig, seria bo que els organitzadors es plantejaren la possibilitat de cantar-la en valencià, com es fa a la majoria de llocs. De models i ajuda per a enllestir-ne la traducció, és segur que no els en faltaran.

La Carxofa a Xest (1890)