"Enviar a pastar fang"

Les actituds extremes, tot i que s’entenen quan hi ha intenses injustícies, cal moderar-les. No soc de paraules fortes ni de llevar-me a algú de damunt de forma radical. Però, reconec que poques locucions verbals definixen millor eixa realitat que ‘enviar a pastar fang’. Significa que s’expulsa a algú amb expressions violentes o despectives i de mala manera per alguna causa greu. Un bon sinònim n’és ‘enviar a fer punyetes’.

Fa uns dies, van declarar en el jutjat l’exconsellera Pradas i l’exsecretari autonòmic Argüeso com a persones amb responsabilitats el dia de la barrancada. Les víctimes van ‘enviar a pastar fang’ els processats quan entraven a l’edifici. Estes no sabien que solament respondrien als seus advocats. Desconeixien que digueren que les responsabilitats de les actuacions eren dels tècnics.

Com a funcionari de l’administració local em canse que la classe política intente evitar a voltes el compliment de les normes establides. Després, quan les coses no ixen bé, són els tècnics els únics responsables de tot. Els agrada practicar el servilisme amb alguns ciutadans i aplicar estrictament les normes a la resta de la ciutadania. A eixes actituds discriminatòries no les ‘envie a pastar fang’, però desitge que siguen conegudes i avaluades per la població.

El fang ha passat a formar part de la vida de massa gent des del 29 d’octubre. Alguns polítics no saben de la impotència de trobar-lo invadint sense escrúpols els espais quotidians. No eren on calia que estigueren, ni abans ni els primers dies.

En este cas, ‘enviar-los a pastar fang’ té un doble sentit. Tanmateix, trobe que fer-ho amb forts insults soluciona ben poc. No hi ha partits o persones assassines sinó individus que no estigueren a l’altura davant una situació catastròfica.

Dimarts Sant, a Sagunt, la gent va concentrar-se respectuosament per a demanar la integració de la dona en la Setmana Santa. És admirable la constància d’un acte que es repetix fa uns anys i sobretot que no ho facen ‘enviant a pastar fang’ als qui no entenen que les dones han de participar per igual en la festa.

En definitiva, encara que a vegades s’entenga que determinada gent siga ‘enviada a pastar fang’, intentem que la manifestació respectuosa i el diàleg siguen els mitjans de protesta. Una reivindicació s’escolta millor amb una bona qualitat de veu que abusant de la seua intensitat.

«Debemos abrir la Semana Santa a las mujeres antes de que un juzgado nos obligue»