Quan Feixóo perdé l’oremus

Allò que els progressistes volíem i la dreta temia és el que passà en les darreres eleccions generals (23 de juliol del 23). Feixóo féu curt i perdé la possibilitat de ser president del govern i també perdé l’oremus, que encara no l’ha recuperat. Li faltaven només 4 vots i per molt que els va suplicar al PNV i a Junts, no els aconseguí, fracassant doncs, malgrat que segons diu «no és president perquè no volgué (?)». Li faltaven els vots que li sobraven a Pedro Sanchez, En altres eleccions el PP sí que aconseguí pactes amb CiU (ara Junts) i amb el PNV, però ara el PP s’havia compromés amb Vox i això impossibilitava qualsevol pacte amb els nacionalistes, que se sentien més amenaçats que mai amb el duet PP-VOX, més que quan la crisi que havien provocat a Catalunya amb l’aplicació de l’article 155. Ara encara era pitjor, amb els perillosos energúmens de VOX, que eren i són la línia roja que mai travessaran els nacionalistes.  

Feixóo i el PP encaixaren molt malament la derrota, perquè es frustraven els seus deliris de grandesa. La cara de morrinha crònica que encara fa Feixóo demostra l’abast de la frustració; i passa el mateix amb les dents serrades i el morro en tensió que encara li duren a Cuca Gamarra. I tot el PP, repetint com un mantra que Feixóo havia guanyat les eleccions, com insinuant que li volien robar la Moncloa, era el mateix que intentà Trump en les eleccions que li guanyà Biden. És la manera de fer de la dreta espanyola, que es creuen propietaris d’Espanya i protegits per Déu i com estant avesats a rebre tracte especial dels poders del cel i de la terra, amb indulgències plenàries, impunitats penals i tongos, no saben encaixar les derrotes electorals. 

Ara, perquè continue la història, Pedro Sànchez i els partits del pacte de progrés han de mantenir els 176 escons que tenen i intentar afegir alguns de l’Espanya profunda. Crec que s’han d’assumir els problemes i les reclamacions dels ciutadans i les ciutadanes (assistència sanitària, buit escolar, tercera edat, serveis, etc), perquè això és feina dels progressistes, que mai farà la dreta. Com el temps passa que cola, ‘tempus fugit’ que deien els romans, crec que cal acomençar a tornar a guanyar les eleccions ja.