Bona Pasqua!

No sé si tot serà per una coneguda cadena de grans magatzems, que des de fa anys s'avança a la primavera i anuncia que en casa seua ja fa bon temps, quan encara estem al bell mig de l'hivern, o si serà per la necessitat d'anar cada dia més ràpids en tot, però el Dimarts Sant ja m'estaven felicitant la Pasqua. I passa -o, almenys, em passa a mi-, que això es va repetint en tot: els torrons es venen per Tots Sants, el canvi d'any es felicita pel Nadal, als xiquets se'ls fan els regals dels Reis amb el pare Noel -perquè arriba abans-, la primavera arriba pel febrer, la Setmana Santa es vol fer equivalent a la Pasqua, i etc.

Segurament, la sensació de velocitat ens agrada. També deu agradar, per exemple, als gossos, que trauen el cap per la finestra, quan van en cotxe. I per això, massa sovint, passem de la velocitat que se'ns marca en les carreteres i que hem de suposar idònia. Altres vagades, la velocitat se'ns ofereix com una "perversió": algú podria explicar a qui se li va ocórrer multiplicar fins al doble la velocitat dels missatges de veu. Cal això? Els qui els envia té la seua pròpia cadència, en parlar, i s'expressa fent les pauses que considera necessàries. I nosaltres, en escoltar-lo, el podem fer anar fins a dues vegades més ràpid. Jo -ho confesse- ho faig servir: és cert que ens fa estalviar temps, encara que de vegades alguna paraula es perda pel camí... I ens estalvia, també, prestar massa atenció a algú que se'n va massa per les branques i no va al moll de l'os.

I així, en un fum de coses: la cuina va més ràpida gràcies als microones -i els temps de cocció o de rostit són reduïts al màxim-, tothom volem que la nostra connexió a internet siga cada vegada més i més potent -quan segurament ja hi ha moltes coses en què això ja és impossible notar-ho en l'ús quotidià que fem de les coses-, i un llarg etcètera.

Només reconec que soc impacient en qüestions relacionades amb la salut -les llistes d'espera dels hospitals semblen infinites- i amb el treball -sempre tinc ganes d'acabar la feina per passar a la següent. Però en la resta de coses de la vida, crec que tot té un temps, que hem de refrenar les ànsies d'avançar-nos a l'esdevenir del propi pas del temps. Escric aquest paper en Dijous Sant i la sensació que tinc és més la de menjar moniato sant que no mona. Quan es publicarà aquest paper, llavors, sí. Mona de Pasqua, per al diumenge. Cal gaudir cada moment. Bona Pasqua, doncs!