Manolo Gil: «La Fira del Llibre de València ha estat en el límit de no celebrar-se»

Per a Manolo Gil, la 60a serà la seua última edició al capdavant de la Fira del Llibre de València. Es jubila. «Ja és hora, s’ha de deixar pas a les noves generacions i saber tornar a casa», declara, encara que assegura que continuarà vinculat a l’esdeveniment cultural «d’alguna o altra manera». S’acomiada amb una edició que, malgrat les complicacions que ha viscut el sector del llibre a conseqüència de la dana, ha batut -de nou- tots els rècords: 95 expositors i 131 casetes. «Ocuparem tota l’esplanada de Vivers», apunta, quan s’estan acabant de tancar detalls per a la pròxima Fira, que se celebrarà del 24 d’abril al 4 de maig.

Com encareu la 60a edició de la Fira del Llibre de València?

Amb molta il·lusió. Portem 60 edicions de manera ininterrompuda, i 40 edicions de manera ininterrompuda en els Jardins de Vivers. Això s'ha de celebrar. Hem apostat molt per la Fira. Serà l’edició més gran fins ara. S'ocuparà tota l'esplanada de Vivers. A més, és una edició molt especial perquè hem apostat també per portar un autor internacional com és Theodor Kallifatides, que té molts lectors i ha estat traduït tant en castellà com en català. 

I una Fira especial, després que la dana afectara notablement el sector valencià del llibre.

Aquesta fira, òbviament, té una excepcionalitat per la conjuntura que vivim. I aquesta conjuntura es diu dana. Hi ha hagut 10 llibreries agremiades damnificades, a banda de les editorials que també han sigut danyades. De fet, algunes de les llibreries damnificades vindran a la fira sense haver obert les seues llibreries físiques. En aquesta edició, les llibreries damnificades vindran de manera gratuïta. També les editorials valencianes tindran un descompte especial. Així mateix, hem organitzat, en col·laboració amb l’Ajuntament de València, una sèrie d'actuacions musicals, teatrals i contacontes a càrrec de companyies, grups de música o entitats de les pedanies de la ciutat afectades per la dana. Hem volgut que la Fira fora motor, no només per al sector del llibre, sinó per al sector de la cultura en general.

Fa uns mesos, diverses entitats del món del llibre denunciàreu que la no convocatòria de la Generalitat de les ajudes al sector podria afectar la Fira del Llibre. Com s’ha superat aquest obstacle?

La Fira ha estat en el límit de no celebrar-se, però això s'ha anat superant en una resolució directa per part de la Generalitat Valenciana, mitjançant Presidència, de 130.000 euros. A més dels recursos propis, les aportacions de la resta d'institucions (Ajuntament de València, Diputació i Ministeri de Cultura). 

Quin és el gènere que més es ven en la Fira? 

La Fira és un reflex de la societat. Tota fira és un reflex de la seua societat i d’allò que demana el lector generalista. Què és el que més es ven en la fira? El juvenil i l'infantil. No oblidem que la franja d'edat entre els 17 i els 24 anys és molt lectora. Per tant, la literatura juvenil i el fenomen de la romàntica és un dels grans èxits. Fa uns anys es va apostar aquest tipus d'autors que, han sigut criticats per alguns sectors, però que ha fet elevar els índexs de lectura. També dominen els best-sellers o la novel·la policíaca. Respecte als autors, des d'un Kallifatides o una Rosa Montero fins a un Manuel Baixauli. I la Fira és un bon moment per a la venda del llibre valencià. Ha de tindre aquest component local, perquè les fires són generals, però el món del llibre també és local, és molt de llibre de quilòmetre zero.

Abans d’acabar, una recomanació lectora per la teua part.

Això és complicat. Jo soc el director de la Fira i no puc apostar per un llibre concret. Però vaig a banyar-me. Enguany celebrem quatre homenatges a quatre autors valencians, així que recomane la lectura de Maria Beneyto, Josep Palàcios, Ramon Guillem i d’una grandíssima escriptora valenciana, oblidada i silenciada, com és Concha Alós.