La Murta, en 1894 i ara

Una de les excursions més delitoses que ofereix la geografia valenciana se situa en el parc natural de la Murta i la Casella (Alzira), que és reserva protegida; i on es poden admirar les restes del monestir de Santa Maria de la Murta, un cenobi medieval jerònim que fou abandonat –i espoliat– com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal (1835).

Aquests dies he tingut la sort de recórrer el paratge en companyia d’amistats serenes i sensates. En concret, vàrem resseguir l’anomenada ruta botànica –que us recomane–; i puc confirmar que, alié a una actualitat malcarada i adusta, el paisatge regalimava assossec, bonança. Per simple deformació professional, la visita me n’evocà un altra: la que en març de 1894 hi practicaren una vintena d’escriptors i artistes, les cròniques periodístiques de la qual –juntament amb tres excel·lents fotografies– varen ser reproduïdes en el volum La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911), de l’editorial Denes.

Així, sabem que aquells intrèpids expedicionaris completaren, en dues hores de tartana, el trajecte que separa Alzira del monestir. I que, aleshores –sis dècades després de l’exclaustració–, el conjunt monacal es trobava en un avançat procés d’esfondrament: «¡Qué desolación! Apenas queda en pie una parte pequeña de tan vasta fábrica. De la iglesia sólo resta el esqueleto», asseguraren.

Pel que fa a les dues talaies que havien presidit el cenobi, la millor conservada era «la gran torre cuadrada de levante», una «construcción de mucho carácter que daría al convento aspecto de fortaleza». La de ponent, en canvi, «que servía para reclusión de los religiosos, está medio hundida, y todo lo demás está completamente destruido».

Finalment, hi constataren que el propietari del monestir –que des de 1989 és de titularitat pública– era Agustí Garcia Oquendo. I que, a més d’inspeccionar les pedres, havien gaudit admirant-ne el privilegiat entorn natural: «Los montes de la Murta son predilectos de nuestros inteligentes paisajistas, y está justificada la predilección por el agradable constraste de sus ásperas crestas roqueñas y las suaves tintas de sus verdes pinares».

És a dir, posaren en valor un patrimoni arquitectònic i mediambiental que, sols cent anys després, començà a ser protegit –i actualment s’ha convertit en espai de repòs.

La Murta de Alzira roza las 4.000 visitas en los cuatro días grandes de Semana Santa