Amunt al cel

Diumenge, a les 11.15h, en la Fira del Llibre de València, presentaré Amunt al cel, el vocabulari visual de la muixeranga. Els vora cinquanta termes del món muixeranguer, il·lustrats bellíssimament per Esperança Martínez, inclouen les figures que arreplega el catàleg de la Federació Coordinadora de Muixerangues, les parts que les componen i expressions lligades al moment d'executar i alçar la torre. S'hi inclouen els noms i les vestimentes de les colles federades i es fa una menció especial a figures representatives de muixerangues tradicionals com la campana dels Negrets de l'Alcúdia, l'enterro de la Muixeranga d'Algemesí o la dolçaina de la Nova Muixeranga d'Algemesí. Encara hi ha espai per a altres muixerangues filles del mateix esperit: el ball de varetes del Forcall i el Castell de Peníscola. Està ja a la venda en Llig (la Llibreria de la Generalitat) i el podeu demanar a la vostra llibreteria de confiança, pel preu simbòlic de 10 euros.

L'esclat del fenómen muixeranguer, amb colles des d'Alacant, el Campello, les Valls del Vinalopó, Elx, la Marina Alta, Cocentaina (la Penyeta Blanca) i Segària a Castelló (la Conlloga), Vinaròs, els Ports i Barcelona, passant per Xàtiva (la Socarrà), Guadassuar (la Carabassota), Torrent (la Torrentina), Alginet (amb un projecte preciós de la muixeranga a l'escola), la Safor, Sueca, Cullera. València (la Jove Muixeranga) i les esmentades adés: els Negrets de l'Alcúdia, la Muixeranga d'Algemesí i la Nova Muixeranga d'Algemesí té, com tot en la muixeranga, molt de col·lectiu, de simbòlic i d'emotiu.

Más de 50 palabras para escalar en el vocabulario 'muixaranguer'

Doblement reconeguda com a patrimoni immaterial de la Humanitat per la Unesco, primer per formar part de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i segon per ser l'origen reconegut dels castellers, també guardonats amb la distinció, la muixeranga és una de les manifestacions més genuïnes del nostre poble i ―crec que no equivocar-me― la més emocionant. La música, l'himne interpretat primer pel tabal i seguit per la dolçaina en un ritme ascendent a mida que la figura es desplega i puja al cel, té molta part del mèrit. Ara bé, la capacitat d'integrar que té la colla, on tots són necessaris i cap imprescindible, el compromís dels integrants de reinterpretar el catàleg de figures i millorar la tècnica perquè el dit de borró de la pell dels assistents siga només d'emoció i no de patiment i la incorporació de la dona són la clau de l'èxit.