Llibreries, editorials i distribuïdores afectades per la barrancada ens conten com han afrontat aquesta 60a edició

La 60a edició de la Fira del Llibre de València, celebrada del 24 d’abril al 4 de maig, va suposar un gran esforç per a llibreries, editorials i distribuïdores en ple procés de reconstrucció sis mesos després de la dana. No obstant això, totes elles afirmen que aquests dies han suposat una espenta per continuar endavant amb el treball que encara queda per fer.

«La Fira sempre és una alegria»

La llibreria Somnis de Paper, de Benetússer, va estar greument afectada per la barrancada. «Afortunadament, l’Ajuntament ens va cedir una parada al mercat municipal», conta la llibretera Laia García, qui assegura que es troben en «la recta final» de la reconstrucció de l’espai, on esperen tornar a finals de mes.

Malgrat el treball dels últims mesos, no han volgut deixar passar l’oportunitat de participar en la Fira. De fet, han sigut una de les llibreries que han pogut comptar amb una caseta gratuïta, gràcies al suport de l’organització. «La Fira sempre és una alegria, però aquesta ha sigut més especial encara perquè hem eixit de la realitat en què vivim ara», declara.

Tancades les persianes de l’esplanada de Vivers, han tornat al seu dia a dia, encara marcat per les petjades que va deixar el fang. I, per si algú vols fer-los un visita aquests dies, ens recomanen un llibre: «A fer la mà! Passatemps valencians (Edicions Bromera), de Vicent Marco, perquè ell sempre és una aposta segura per a riure i passar-ho bé».

«La dana encara és present»

A més, els llibres d’Edicions del Bullent i la distribuïdora Sendra-Marco van patir les conseqüències de l’aigua i el fang, després que s’inundara part del magatzem on es guardaven. «La dana ens ha afectat a tots i ens costa anar amunt i avall, perquè no estan restablerts els accessos, la cosa està anant molt a poc a poc, i espere que algun dia ho recordem com una cosa del passat, però, per a nosaltres, en Picanya encara és present», ressalta Núria Sendra, que agraeix la «bona acollida» que els ha proporcionat «tot el món» i «l’escalfament en aquests moments complicats» en la Fira.

Com la possibilitat d’una bona lectura, hi haja Fira o no, mai s’acaba, recomana el títol El gatet diu mec (Edicions del Bullent, també en castellà), de Fani Grande i José Fonollosa. «És l’única presentació que hem pogut fer a la Fira i és un llibre que ajuda molt als xiquets que vullguen solidaritzar-se amb altres xiquets que tinguen dificultats en la parla», destaca.

«Sentir el caliu de la gent»

Des de Sembra Llibres, Samuel Fenollosa explica que molta gent s’ha apropat a preguntar-los com estan i si ja han aconseguit tornar a la seua activitat habitual. Ha sentit el «caliu» després que l’editorial perdera milers d’exemplars quan la nau de GEA Llibres, ubicada a Riba-roja, va quedar completament inundada. En aquesta Fira, l’onzena per a Sembra des que en 2014 aterraren a Vivers amb dos llibres -Totes les cançons parlen de tu i Vertigen-, al record encara molt viu de la dana s’ha sumat l’apagada i «la por que finalment no es poguera celebrar l’esdeveniment cultural amb la no convocatòria de les ajudes ordinàries de la Generalitat al sector del llibre».

Passats aquests dies frenètics, Fenollosa tria dues lectures per a reflexionar. «Un estiu (Sembra Llibres), de Clàudia Serra, que parla de catàstrofes que es podrien evitar i que no es van gestionar com s’havien d’haver gestionat; i El arte de fabricar sueños (Barlin Libros), de Francesc Miró, que parla sobre la meritocràcia i com la nostra generació està molt afectada per aquests somnis que han volgut vendre pel·lícules, llibres, etcètera».

Per a ajudar-los en els convulsos dies de Fira, Fenollosa i Mercè Pérez van fitxar Francesc Miró com a llibreter. «Crec que la fira ha anat prou bé i ha suposat una espentoneta que li feia falta al sector», apunta l’autor d’Homes, amor i cures (Sembra Llibres). La seua recomanació no és altra que Universos cercanos (Barlin Libros), de Celia Cuenca, «un assaig sobre les emocions i sobre com, al llarg de la història, gairebé sempre hem trobat històries de fantasia o ciència-ficció per a intentar expressar coses que no sabem expressar de forma fàcil»