Enganys i errors

Una de les defenses contra les barbaritats verbals o socials és l’humor, o si és possible, el bon humor, local i universal. Així, convé refugiar-se en la distinció entre els enganys, criminals o tragicòmics, patits per l’espècie humana, i els errors, que excel·leixen quan avisen: per exemple, Nietzsche assegurava que «la vida sense música seria un error». Siga com siga, la casualitat o l’amabilitat també excel·leixen en els errors viscuts i diaris, en els exàmens de les matemàtiques i les històries de la vida, les escolars i les sentimentals, vinculades a la pressa de les bones persones i de les situacions comunicatives de cada dia. 

Fa uns dies, per exemple, com sempre, molts diaris enganyaven sobre els assassinats a Palestina, mentint que els xiquets hi «moren» de fam, o que els seus pares són «abatuts», o siga, com si foren animals. I el nostre país devastat coincidia a Nova York entre un anunci veraç i lluminós a la plaça de Times Square sobre les víctimes de la riuada, i l’al·ludit president valencià, que mentrestant i uns carrers més amunt, visitava somrient la Hispanic Society a la recerca de vés a saber què dels meravellosos quadres de Joaquín Sorolla.  

Contrastant tals enganys amb les alegries i sorpreses dels errors de la vida, pels mateixos dies, un periòdic pròxim informava que en el Senat, eixe palau de la bella Madrid segrestada per la ira i l’estupidesa, una senyoria de dretes hi havia clamat furiós com un «obelisco» contra una persona que no era del seu partit. I una Fundació del país publicitava per les xarxes una interessant exposició d’ «Allunyant Ocaña», o siga, el jove artista de nom Alejandro. I un article crític avisava que a Trump, amb els caòtics aranzels, li hauria «salido el tipo por la culata». I en un altre article, un alcalde hi titulava: Burriana is black (al final aclaria que la ciutat is back).

El mateix dia, havia rebut jo un correu electrònic del màxim savi valencià sobre noms geogràfics, que m’indicava: «com veus, la legislació deixa oberts diversos camions». I mentrestant, llegia jo una biografia sobre l’excel·lent poeta Gabriel Ferrater: el biògraf hi evocava incertament «el record, porc plausible». Poc plausible, certament, l’engany criminal a Palestina o a Nova York; i curiosos els errors del basilisc de Madrid, l’allunyament de l’art, el tret per la culata del bàrbar Trump, i el retorn constant de les ciutats: oberts els camins del món.