Set cents anys de la primera "Crònica" de la Corona d'Aragó

El 15 i 16 de maig, la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació acollirà una jornada dedicada a Ramon Muntaner (1265–1336), escriptor, soldat i cronista català, autor d'una de les grans obres de la literatura medieval de la Corona d'Aragó: la Crònica , una peça que forma part de les quatre grans cròniques catalanes, juntament amb les de Jaume I, Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós. Ara, en coincidència amb el 15 de maig de 1325, dia en què l'autor va començar a escriure esta crònica tal com ell mateix revela en el pròleg, se celebren estes jornades amb una vintena de taules i conferències que abordaran esta obra fonamental de la literatura catalana.

«Lo qual libre jo comensé al XVè dia de mayg de la encarnacion de nostre senyor Déu Jhesucrist mil CCCXXV». Així comença la redacció del llibre escrit per Muntaner i que en paraules de Josep Pla -també de l'Empordà- es tratact del llibre «més divertit, més vital, més fascinador de la literatura catalana».

Ramon Muntaner escribió su crónica en Les Cases de Bàrcena

El comité organitzador està compost per Josep Antoni Aguilar (UCV), Ivan Carbonell (UV), Emili Casanova (UV), Sadurni Marti (UdG), Marina Navàs (UV), Xavier Renedo (UdG), Maria Saiz (UV) i Veronica Orazzi (Universitat de Tori). "Com que no es podia desaprofitar una avinentesa com aquesta, ens hem decidit a muntar el congrés 'Set cents anys de l’inici de la redacció de la Crònica' amb el suport de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, de l’Institut de Filologia Valenciana, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i de l’Ajuntament de Peralada', expliquen des de l'organització.

Hi participen filòlegs i historiadors que han excel·lit en la recerca de la vida i l’obra de Ramon Muntaner i del món en què va viure. Tot i que al cronista de Peralada i de Xilvella «le tocaron —com deia Jorge Luis Borges—, como a todos los hombres, malos tiempos en los que vivir», a Muntaner li van semblar excepcionals o, com a mínim, va voler que semblessin excepcionals als lectors del llibre. "Per aquesta raó set-cents anys més tard el continuem llegint i estudiant", declaren des de la organització.