Assaig

 Divendres passat, al teatre Bernat i Baldoví del seu poble natal, Sueca, es lliuraren els premis literaris convocats per l’institut Joan Fuster, la casa del qual es troba a pocs passos, en el mateix carrer de Sant Josep, i que hui allotja l’Espai Fuster, una clariana dedicada al pensament.

Entre representacions desimboltes dels alumnes de l’ESO i batxillerat de l’optativa de Teatre i de Literatura universal, criatures valentes capaces de deslliurar-se de la vergonya que immobilitza qualsevol adolescent, es premiaren les modalitats de novel·la, poesia i teatre. Els premis literaris, que arribaven enguany a la 41a edició, ho feien amb una participació de 277 treballs, una xifra que diu molt del bon fer del professorat de l’institut. Però, a més, s’entregaren els tercers premis literaris d’assaig Joan Fuster, en una convocatòria per a tots els centres educatius del nostre territori que ha batut rècords de participació amb 148 assajos procedents de 31 centres educatius.

L’assaig, a més d’una prova o una jugada de rugbi, és el «gènere en prosa no narratiu que integra obres, generalment breus i de caràcter didàctic, on l'autor expressa el seu punt de vista sobre un tema científic, filosòfic, històric o polític». Joan Fuster, en Heretgies, revoltes i sermons, ens regalava una definició més enginyosa: «l’assaig té, com a privilegis reconeguts, la desimboltura en l’ús de les dades i la insolència —un mínim d’insolència— en les formulacions. Perquè només així pot fer el seu fet: plantejar problemes, suggerir conjectures, avançar hipòtesis.

Durant tot l’acte, poblaren l’escenari adolescents orgullosos, de somriure més o menys vergonyós, rebuts amb aplaudiments de la claca formada per familiars i amics redesvanits. L’exercici de llegir els noms dels guanyadors i, en especial de les guanyadores, va ser també motiu de comentari i de reflexió. Quanta gent nouvinguda! Quants valencians d’altres terres és capaç d’integrar la nostra escola, la nostra llengua! Alaiur Beitia Pérez, un jove alumne de l’institut Maria Blasco, de Sant Vicent del Raspeig, nascut al País Basc, però ara ja valencià, guanyava el primer premi d’assaig amb l'obra Diccionari de butxaca per a ociosos ocupadíssims.

En la relectura del clàssic de Fuster Diccionari per a ociosos, l’oxímoron ocupadíssims ens fa eixir un somriure en mostrar-nos la realitat de la Generació Alfa, una generació tàctil, tecnològica, que aprendrà a ser adulta amb la intel·ligència artificial, amb mentides tan ben fetes que caldrà ser més espavilats que mai. N’estarem a l’altura?