‘Enviar a fer la mà’

La mà és una de les parts del cos amb la qual sentim directament el que ens envolta. Forma part de diverses locucions acompanyada del verb fer. L’expressió ‘fer la mà’ significa: molestar, acabar la manicura o fins i tot masturbar-se. Pense que la intensitat de l’enunciat és encara major si apliquem el verb ‘enviar’. Quan pronunciem un ‘enviar a fer la mà’, comuniquem que estem desfent-nos de males maneres d’una cosa o persona i que no en volem saber res. Encara que les reaccions extremes no són mai aconsellables, a voltes cal tallar de forma abrupta amb injustícies o comportaments que no ajuden a ser bons amb la humanitat.

Pensant en eixa actitud, em ve a la memòria Pepe Mujica. M’entristix que haja faltat una persona que va destacar entre la mediocritat i la foscor dels líders mundials. Però, els seus missatges plens de saviesa continuaran acompanyant-nos. Ell ha encoratjat a ‘enviar a fer la mà’ el que no és important i fa mal. Podríem repetir-ne nombrosos enunciats de gran valor. El primer de tants que em ve al cap és ”lluiten per l‘amor. No es deixen engatussar per l’odi”.

Necessitem ‘enviar a fer la mà’ el creixent autoritarisme que s’escampa pel món. Es dedica a fer créixer les desigualtats i augmentar els enfrontaments. L’estimat Joaquim Bosch ha descrit ben bé el que passa, i també el que estem vivint en l’Estat, a través del llibre “Jaque a la democràcia”. Em preocupa que la gent s’aparte del sentiment democràtic. L’altre dia en el metro se m’assentà al costat una persona que havia begut prou. Em va vore la portada del llibre. En llegir la paraula democràcia li entrà por i va apartar la vista. Els infants i els alcoholitzats, a voltes, són els més sincers.

En un cantó del carrer Governador Vell, hi ha un home que demana almoina. Em crida l’atenció com avisa els conductors de l’arribada d’un altre vehicle a l’encreuament. Molts vianants ignoren el gest i la persona. La societat necessita ‘enviar a fer la mà’ el menyspreu pels hòmens i les dones marginats.

No ha de saber mal ’enviar a fer la mà’, encara que pareix una actitud radical. No hem d’avergonyir-nos si emprem de manera educada eixa locució nostra. La felicitat ens ompli quan disfrutem del que estimem i rebutgem el que fa mal.