Festival de la primavera

La salutació de la Primavera del quart Festival Literari Internacional de Morella, va començar amb els raigs del sol entrant pels finestrals d’una exposició de “Dones a l’exili”, evocada després al Teatre Municipal, en la inauguració de la primavera de la paraula segons María José Gálvez, Directora general del Llibre, i Elena Moya, cos i ànima intel·lectual del Festival, amb un equip de sàvia germania de tres dies que “commouen” la ciutat.

Inassequible la joventut reunida a fronteres personals o tecnològiques, comparegué en pantalla des del seu Londres, Paul Preston, acompanyant la tremenda crònica elegíaca de Paco Cerdà de Presentes, sobre el seguici mortuori del fèretre de José Antonio Primo de Rivera, del 1939, concitant l’evocació de la memòria familiar, del seu templat avi assassinat, i d’Europa, també per part de Ximo Puig, com a familiar d’un morellà assassinat a Mauthausen: Manuel Ferrer, germà del seu avi.

Els fils oberts del llibre de Cerdà culminarien el 1959, amb el fèretre del falangista inhumat a l’actual Cuelgamuros, és a dir, el Valle de los Caídos. Així ho recordaria a Morella un jove condemnat el 1947 a treballs forçats en la construcció d’aquell monumental oprobi: l’estudiant universitari Nicolás Sánchez Albornoz. Molts anys més tard, en la Morella on ara compartim el vibrant Festival, convidat pel seu admirador Sergi Beser, evocaria amb proverbial timidesa la juvenil fugida d’aquella condemna, a l’agost del 1948, amb l’ajuda de les també adolescents nord-americanes Barbara Probst Solomon i Barbara Mailer... Era a l’estiu del 1997, en el Mesón del Pastor, regant ell la sobretaula amb un corder farcit amb tòfones, unes mandonguilles morellanes, i de postre un mousse de serves.

I ara, tres dies de primavera ho han compartit en sessions multicolors: la “història per a les dones, amiga o enemiga”, en la literatura o els audiovisuals, o l’experiència, per exemple, de l’aviadora i esportista Patricia Campos, abans del descobriment impressionant de la història de les dones i el futbol.

Tants testimonis i tanta finor van rebre les reflexions sobre l’”Espanya lletja”, la necessitat del planejament humanista del territori, les recents i permanents tragèdies i aprenentatges de la llum, l’aigua i la qualitat de l’aire, la contemplació nocturna de les estrelles, i la cuina compartida, les flors memorials de Mercè Rodoreda, i els plurals premis del Concurs literari Sergi Beser, majorment escrits per dones, convocats per Comunicacions dels Ports. Tenien com a lema “Història”, però conviden a no oblidar mai la primavera.