"Torna-li la trompa al xic"

En el moment que xarrem amb altres persones, solem ser repetitius i dediquem excessiu temps a mostrar els temes que ens preocupen. A voltes, pensem que els tractem davant auditoris diferents, però acaba per no ser així. En fer-nos majors, repetim encara més les mateixes argumentacions sense preocupar-nos massa si cansem l’altre. Hi ha una locució que reflectix clarament la circumstància. Es tracta de “torna-li la trompa al xic”. Si la pronunciem, posem en relleu que una persona és cabuda i desitja reincidir o repetir alguna cosa de manera insistent.

Continue reflexionant sobre la barrancada. Em fa la impressió que en qualsevol moment em diran ‘torna-li la trompa al xic’. Però, és que no falten raons per a seguir reivindicant la responsabilitat de les morts. Hi ha nombrosos comportaments deficients per part de les autoritats. També s’ha de recordar que l’enterbolida situació entre les administracions no facilita el funeral d’Estat que s’havia promés. Quan arribarà el merescut homenatge col·lectiu i consensuat amb la presència de tots els governs?

Un altre tema que en pronunciar-lo se li pot assignar la locució ‘torna-li la trompa al xic’ és el del Festival de Música d’Eurovisió i el seu partidisme. Més allà de la qualitat musical, hi ha alguna cosa que se’ns escapa novament. És desconcertador que la cançó israeliana passe del quinze al segon lloc exclusivament pel vot popular. El fet que a Palestina visquen els menyspreables terroristes de Hamàs no justifica la mort indiscriminada. Em dol que hi haja sectors polítics espanyols que els coste condemnar la destrucció d’hospitals i l’atac massiu contra infants. Quantes massacres necessita Europa per a reaccionar?

En més d’una ocasió, una actuació reiterativa obté bons resultats. Si ens diuen ‘torna-li la trompa al xic’ per defendre principis o projectes, no hem de retrocedir. L’altre dia dos estudiants m’abordaren en un cèntric carrer de la capital valenciana. Educadament, preguntaren si em podien fer un truc de màgia. Volien la meua aprovació i la de molta gent per a fer-lo davant la classe. Els vaig dir que era bo. Eixa estratègia de persistir acaba per reafirmar els nostres actes.

En definitiva, siguem conscients que més d’una vegada en la vida ens diran ‘torna-li la trompa al xic’. Els éssers humans som reiteratius amb el que realment ens importa. La reincidència és un mitjà que desgasta i alhora aconseguix victòries.