Manuel Boix, premiat

Divendres passat la Diputació de València va reconéixer públicament la grandíssima tasca cultural i artística que ha portat endavant Manuel Boix. A la Casa de la Cultura de l'Alcúdia -tan magníficament embellida per aquella cúpula de la Ribera dissenyada i realitzada pel mateix Boix, al qual encara recorde perfectament allà dalt uns bastiments-, l'artista plàstic riberenc ha estat guardonat amb el "Reconeixement de la Cultura 2025", juntament amb la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana.

No cal dir que un nom com el de Boix no necessita, a hores d'ara, cap presentació. I el reconeixement de la Diputació és merescudíssim -i tots els que vinguen. Perquè les seues imatges, veritables obres d'art en el sentit "antic" de la paraula -ja sabeu que ara qualsevol "cosa" pot ser considerada una "obra d'art"-, han dotat la transició valenciana d'imatges i de símbols inoblidables. Els seus cartells de rerefons polític, cultural o social en general, van ser -i són- emblemes de canvi, de modernitat, de compromís amb un poble, amb un país quan començava a despertar. Congressos, aplecs, efemèrides, etc. s'han projectat al món gràcies a una imatge generada per Manuel Boix, des del seu taller de l'Alcúdia, el poble on se li ha reconegut, ara, la seua importància innegable. 

Tirant i Carmesina, Corella, Jaume I o d'altres, tenen en molts casos cara i ulls gràcies a Boix. La pilota valenciana va ser reinterpretada -per primera vegada segurament- des d'una òptica artística global, gràcies a ell. Clàssics i moderns s'han vist -ens hem vist- beneficiats per portades creades expressament per Boix o que han usat obres seues que no havien estat concebudes amb aquesta finalitat. Una ullada a l'obra seua realitzada fins ara, ens deixa atònits, per la seua immensa capacitat de treball. La plàstica de Boix va estar al principi deutora dels moviments pop, però poc de temps després va anar adquirint una personalitat única i diferenciada: ben ràpidament, un boix va esdevenir un boix. La seua forma de treballar va rebre l'acceptació d'una gran part de la societat. I és just que ara li donem les gràcies. El seu nom ja és part de la nostra història com a poble. I, sense cap dubte, de la història de l'art al nostre país. I ho dic des de l'estima i l'admiració. Però també com a estudiós.