Fer foc o fugir

Escapar és una paraula que, a primera vista, sol associar-se a un acte de covardia o deixadesa. I, com a conseqüència, comporta la reprovació cap a qui el comet. Però, realment es podria qualificar així tal acció quan dur-la a terme comporta trencar amb tot i començar totalment de zero?

Eixa pregunta podria ser la síntesi d’És naufragi, l’obra de Magda Simó recentment guardonada amb el VII Premi Lletraferit de novel·la.

Quantes voltes ens hem preguntat si realment estem actuant per convicció pròpia o per convenció social, si ens motiva el que fem o si estem deixant-nos portar i funcionem per inèrcia. Un dubte existencial que atrapa a la protagonista al llarg de tot el llibre.

Observant-ho des de fora, pot ser un neguit que semble estrany, ja que ella ha complert amb les expectatives que la societat fixa per a una dona que s’aproxima a la quarantena: bon treball, parella i fills. Malgrat tot, la insatisfacció l’envaeix fins que decideix donar-li eixides, arribant al punt dràstic de fugir del seu entorn. A això se li sumarà la difícil gestió interna d’una ferida impossible de compartir, dificultant fent així més digerible el seu dol.

El relat principal guanya força en combinar-se amb el d’altres dones del món rural que també trencaren amb allò establert en temps passats més foscos. A destacar la varietat dialectal lligada al territori emprada en estos casos, la qual els dota de veracitat i proximitat.

Farcida a colps de xicotets capítols i amb un ritme que no decau i que et fa mantindre l’anhel per saber-ne el desenllaç, se’ns presenta una vivència universal, ja que -en major o menor mesura- a tothom ens interpel·la i ens farà sentir-nos identificats. Gestió de la culpa, contradicció entre desitjos i realitat, la incertesa del dia a dia, etc. Tot això barrejat amb unes dosis d’erotisme i gastronomia que, subtilment, li aporten un valor afegir a la lectura.

Al remat, tot i el pessimisme inicial que pot destil·lar el seu títol, cal quedar-se amb una de tantes frases que ens trobem al llarg de la lectura i que desprenen vitalitat i esperança: “És fàcil ofegar-te, però també és possible surar per damunt de la merda”.