Festes majors a l’Horta

Recentment, ha vist la llum un excel·lent estudi que resulta ben simptomàtic de l’apogeu i la qualitat que, en els darrers anys, han assolit les anàlisis sobre cultura festiva. Es tracta del volum titulat Festes majors a l’Horta. Cavalcades, processons i danses en la memòria de la Casa Insa, que ha enllestit l’algemesinenc Enric Olivares Torres i ha publicat la Universitat de València. I que està directament relacionat amb la també magnífica monografia que, en 2019 i amb el títol de Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa. La Ribera del Xúquer, desenvoluparen ell mateix i Oreto Trescolí Bordes.

D’aquesta manera, el llibre fa una intensa i extensa repassada a les diferents manifestacions festives que, en els darrers dos segles, s’han celebrat a una trentena dels municipis que integren les comarques de l’Horta, Nord i Sud. I ho fa, bàsicament, a través dels arxius de la històrica roberia Insa, de València, i d’altres fonts documentals que, com assevera Antonio Ariño al pròleg, han permés que Enric Olivares edifique una investigació rigorosa i de gran calat en què, «separant-se de qualsevol fonamentalisme sobre la tradició i sobre el llegat que hem rebut» i «marcant distàncies de qualsevol pretensió folklòrica», s’estudia el repertori festiu de l’Horta «com el que és: una institució social viva» i «creixentment complexa».

És així que, poble a poble, l’obra analitza celebracions tan estimables i diverses com, per exemple, la festivitat del Corpus Christi –a Alboraia, Alfafar, Burjassot, Massanassa...–; els Miracles de Sant Vicent Ferrer –a Almàssera, Meliana, Xirivella...–; la Mare de Déu d’Agost –Catarroja, Mislata...–; la processó de les Santes Escudelleres de Manises; el ritual del foc de Paterna; les danses dels Bastonots de Picassent i dels Porrots de Silla; els Nanos i Gegants de Quart de Poblet... i moltes més.

L’estudi d’Olivares és completíssim, ben recomanable. I també aporta notable informació sobre el denominat Cant de la Carxofa, tan simbòlic i delectable. Una representació que, en l’actualitat, se solemnitza a una desena de barris i municipis, manté connexions amb el Misteri d’Elx i, en les últimes dècades, ha experimentat una notable revifalla social. No és casual, doncs, que a hores d’ara un nombrós grup de persones estiga treballant per a convertir-lo en Patrimoni Immaterial de la Humanitat.