El cinema valencià rescata la memòria silenciada de la postguerra en "La invasió dels bàrbars"

La pel·lícula La invasió dels bàrbars arriba a la gran pantalla com una adaptació cinematogràfica de l'obra teatral homònima de Chema Cardeña, estrenada originalment en la Sala Russafa de València al febrer de 2020. Dirigida per Vicent Monsonís, el film proposa un viatge commovedor i poètic a un episodi fosc de la història d'Espanya: la repressió després de la Guerra Civil i les ferides encara obertes en l’actualitat.

La pel·lícula obrirà demà 31 de maig el Festival Internacional de Cinema en Català (FICCAT) a Roda de Berà i s’estrenarà per al públic a la tardor.

Dues històries paral·leles

Aquest drama històric narra dues històries paral·leles separades per vuit dècades. Una se situa en la immediata postguerra i l’altra en l’actualitat. La primera gira al voltant de la repressió i la violència exercida pels vencedors del conflicte; la segona, sobre la reparació i la recuperació de la memòria. Dues línies argumentals inseparables que posen de relleu una veritat silenciada durant massa temps.

"Cardeña agafa elements de la realitat històrica per a construir una trama versemblant que ens explica la història des del punt de vista dels que la varen perdre, no dels guanyadors -destaca el director-. És la tercera vegada que adaptem una obra seua. Fa temps que apostem per la connexió entre les arts escèniques i el sector audiovisual al nostre país". 

“El nostre és un esforç conscient per crear un cinema valencià de veritat, que implique els autors, el talent creatiu, interpretatiu i la professionalitat dels nostres tècnics”, explica Monsonís, que també signa el guió. La pel·lícula, afirma, és una mirada honesta que narra la història des del punt de vista dels vençuts, amb la intenció de sacsejar consciències i obrir un espai de reflexió sobre el passat recent.

Realitat històrica

Filmada durant el 2024 en diverses localitzacions valencianes, La invasió dels bàrbars està protagonitzada per Olga Alamán, Jordi Cadellans, Rosa López i Jordi Ballester. Completen el repartiment Pepa López, Darío Torrent, Iria Márquez i Raquel Ortells. A més, compta amb la col·laboració especial de Pep Munné, Enric Benavent i Fermí Reixach, noms de referència dins de l’escena teatral i audiovisual.

"Cardeña agafa elements de la realitat històrica per a construir una trama versemblant que ens explica la història des del punt de vista dels que la varen perdre, no dels guanyadors -destaca el director-. És la tercera vegada que adaptem una obra seua. Fa temps que apostem per la connexió entre les arts escèniques i el sector audiovisual al nostre país". 

Amb argument original de Chema Cardeña i una aposta clara per la connexió entre les arts escèniques i el cinema, el film posa el focus en una temàtica que encara avui incomoda: Espanya és l’únic país on va guanyar el feixisme i es va mantindre durant quatre dècades, imposant una repressió sistemàtica i apropiant-se del patrimoni dels vençuts. El destí d’algunes pintures del Museu del Prado que, amb l’arribada de les autoritats franquistes, van desaparèixer del magatzem on la República les havia protegit, comparteix la trama de la pel·lícula amb la lluita actual de moltes famílies per recuperar les restes dels seus avantpassats afusellats pels feixistes i oblidats en foses perdudes.

Amb aquesta producció, els seus creadors fan un pas endavant en la consolidació d’un sector audiovisual valencià fort, compromés i amb veu pròpia. Una obra que no sols busca emocionar, sinó també contribuir a la reparació simbòlica d’un passat massa temps oblidat.

Suscríbete para seguir leyendo