Els de la Ploma

Paradoxalment, ara que tenim un Consell d’extrema dreta enemic de la cultura i analfabet secundari (amb terminologia del gran Hans Magnus Enzensberger), encapçalat pel president més rebutjat de la història recent dels valencians, sembla que la moguda literària en la llengua pròpia està més viva que mai.

Qui sap si una de les claus d’esta aferrissada resistència cultural siga, d’una banda, l’efervescència literària i l’alta qualitat mitjana dels autors i les autores (poetes, novel·listes, dramaturgs...) i, d’altra, la sàvia organització dels creadors en plataformes comarcals, associacions o institucions que funcionen com a escuts protectors davant les infames i gasives iniciatives dels polítics del govern autonòmic.

Les capelletes de les dècades anteriors s’han actualitzat amb grups més amplis i d’estructura horitzontal perquè els temps ho demanen i també perquè, com va dir Fuster, lectors en tenim ben pocs però d’autors i autores anem ben servits. Si romans a la intempèrie, mal assumpte, perquè tard o d’hora ho acabaràs pagant d’una manera o d’altra. Una qüestió a banda és el poder que generen unes i altres.

També han sorgit noves editorials amb plantejaments molt professionals i les idees ben clares sobre com vendre llibres que han afavorit fenòmens com el best-seller Noruega de Rafa Lahuerta i d’altres. I ajuntaments i institucions que continuen oferint la possibilitat de guanyar guardons i publicar gràcies als certàmens literaris. A més de novel·listes reconeguts i premiats fora de les nostres fronteres autonòmiques.

I la veritat és que sembla que hi haja una realitat paral·lela a l’oficial que continua fent reviscolar la creativitat en la llengua pròpia com la cosa més natural del món, res a envejar a l’activitat en altres llengües europees. Si de cas, la diferència està en el poder de difusió, prestigi i reconeixement entre les llengües de poder i les que no tenen estat propi. A més, ací som perifèria de la perifèria. Resta ben clar que les coses no són ni blanques ni negres.

A la Costera, terra de bons escriptors, s’ha organitzat recentment una trobada plena d’entusiastes activitats culturals. A l’Horta Nord, s’ha constituït el col·lectiu Deu de la Ploma, al capdavant del qual el seu president, Manel Alonso. Este home no para en torreta, escriptor, activista cultural, crític, directiu de l’AELC, ha sigut editor, i ara factòtum de la cooperativa Deu de la Ploma. Quan rebrà un merescut reconeixement de la gent del seu poble, Puçol?