Fer atractius els clàssics
El món no el podem fer tan superficial, tan buit de continguts, tan banal...

La societat actual tendeix a “oblidar” –i sovint ni tan sols coneix- els clàssics de la cultura literària o, fent servir un concepte més ampli, del nostre passat “escrit”. Això és evident que comporta un afebliment de la consciència col·lectiva, entre altres coses, com a poble i com a comunitat humana lligada per uns vincles culturals amb un passat concret. Tots sabem que molts dels nostres estudiants tenen una imatge remotíssima d’obres i d’autors com la Crònica de Jaume I, Lluís Vives o Teodor Llorente. Si això passa amb els personatges i els escrits més coneguts, no cal dir que la desconeixença augmenta a mesura que parlem d’altres noms amb menor difusió en els circuïts docents i, en general, als mass-media. Les xarxes socials van plenes de temes molt més divertits, molt més atractius que els clàssics; i Molt més intranscendents.
Però el món no el podem fer tan superficial, tan buit de continguts, tan banal... No cal dir que la lectura dels clàssics no pot salvar la societat, i que, tenint en compte la gran quantitat d’estímuls mediàtics i cibernètics a què ens enfrontem -i que resten, més que no sumen, de cara a la conservació de noms i d’obres del nostre passat valencià-, ho tenim ben complicat. De fet, com assenyalava fa poc al Museu Joan Fuster, presentant la reedició de la Poesia d'Ausiàs March que s'ha fet a la Institució Alfons el Magnànim, crec que cal portar endavant una sèrie d’actuacions -per denominar-les d'alguna manera-, des de les institucions, des de les escoles, des de la societat civil, i ser, en certa mesura “creatius”, per ajudar a fer presents en la nostra realitat noms d’autors i d'autores, i d’obres “clàssiques” –del segle XIII al XIX-, a través no sols de la pròpia lectura d'aquells, sinó des dels mitjans de difusió de la societat en general que, ben planificats, actuaran d’altaveu per difondre i mantenir viva una tradició de noms dignes de recordar. A Itàlia, per exemple, tothom coneix versos del Dant. Ací, quants valencians coneixen versos de March, per posar un exemple? Cal fer una actualització en diferents sentits, per obtenir un resultat mínimament satisfactori i plural; i que es puga desplaçar transversalment per la nostra societat.
La millor manera de fer circular un clàssic és editar-lo. Això és evident. Però no estaria malament crear un centre d'interpretació i de difusió dels nostres autors a València. Començant pels del Segle d'Or -si es vol-, però sense oblidar tots els altres. Cap dels governs valencians em consta que ho haja pensat. I el que hi ha ara, tampoc ho farà. Però caldrà fer-ho algun dia. També generarà diners -si es vol-, perquè els turistes es cansen de veure sempre les mateixes coses allà on van i, alguns, fins i tot busquen una mica de cultura "local".
- PP y Vox tapan las ventanas de las oficinas de Compromís en las Corts para ocultar carteles de 'Mazón dimisión
- El voto del malestar coge forma: pueblos de la dana comienzan a poner en marcha partidos independientes
- Un técnico declara que Mazón podría haber decretado la emergencia catastrófica y asumir el mando el 29-O
- Mazón niega que pudiera decretar la emergencia catastrófica e invita al mando de Emergencias a 'repasarse la ley
- Sanidad no pagará a las farmacias este mes y culpa al Gobierno de la falta de liquidez por el dinero del FLA
- La UCO concluye que los socialistas Rafael Rubio y José Luis Vera cobraron comisiones por la 'operación colegios' que impulsó Alfonso Grau
- Un hombre intenta raptar a una niña de siete años en Zamora: 'Ven, que te doy una gominola
- Los arrastres de la dana cubren con hasta 1,30 m de lodo el yacimiento subacuático con restos romanos