Instruccions per a organitzar una llibreria

Una llibreria ben organitzada és un mapa que convida a perdre's, sí, però amb un propòsit. En l'estiu de 2024 María García va decidir convertir la Librería Nöstlinger, al carrer del Pare Urbano, 22, de València, en “un espai més seriós” que oferira una experiència “més autònoma” a la clientela. Ella sabia on es trobava cada títol –organitzats per editorials–, però no comptava amb cap senyalística que acompanyara en la cerca de les lectures. Va desmuntar l'espai. I… es va posar a la feina: “Li vaig donar la volta a tota la llibreria, vaig traure tots els llibres de les prestatgeries i vaig començar a veure què tenia”.

Amb el procés ja acabat, ens dona alguns trucs.

1. Fixar-se en el treball de les companyes llibreteres

El seu primer impuls va ser buscar llibres que l'ajudaren en el seu projecte. “No vaig trobar molta literatura sobre aquest tema, perquè tot eren textos enfocats a organitzar una llibreria domèstica o textos més tècnics de biblioteconomia”, recorda.

Així que va partir “de zero” i va començar a fixar-se en el treball previ d'altres companyes. A partir d'aquest moment, es va adonar de la importància de definir el “tipus de llibreria que tens o vols tindre”. En el seu cas, la Librería Nöstlinger és “una llibreria generalista que intenta tindre una miqueta de tot”.

2. Estar oberta a ‘prova i error’

Al principi, García va tindre “una megaideassa”: organitzar la narrativa per països d'origen de les seues autories. Prompte va descartar aquesta opció per caòtica, davant la dificultat de classificar unes certes nacionalitats històriques o híbrides i la gran quantitat de microseccions que havia de crear. “Imagina't amb Àfrica, que és un continent gegant amb molts països. Em faltaria espai per a col·locar tots els llibres”, sosté.

3. Trobar un ordre “agradable”

Després de molt pensar, va optar per crear sis macroseccions –narrativa, no-ficció, novel·la gràfica, gastronomia, disseny-fotografia-arquitectura, i infantil i juvenil–, etiquetades amb colors i senyalística clara. A l'interior de cadascuna d'elles, va crear categories més específiques. Per exemple, una zona de la secció d'infantil i juvenil, a la qual ha dedicat un especial afecte, està classificada per llibres de lectura amb rangs d'edat orientatius, i una altra arreplega àlbums il·lustrats per temàtiques: emocions, cos humà, planeta Terra, animals, història, mitologia, i més. “Així els pares, avis o xiquets poden trobar fàcilment el que busquen sense haver de demanar ajuda o rebuscar entre tot”, apunta.

Per la seua part, la secció de narrativa es divideix en asiàtica, africana, espanyola, catalana, eslava o portuguesa, entre altres. A més, una vegada va trobar l'organització definitiva, va començar a ampliar el fons. “Hi havia seccions en les quals tenia molt pocs llibres. En narrativa africana, em fa vergonya dir-ho, només hi havia tres o quatre títols i és un continent molt gran amb moltíssima producció literària”, reconeix. Va emprendre una cerca per a nodrir eixes seccions i va arribar a duplicar la quantitat de llibres.

4. No deixar els llibres quiets

Encara que ni es planteja redissenyar l'estructura organitzativa a curt termini, ressalta que és important no mantindre estàtic l'espai. “Canvie les taules d'ubicació i els llibres destacats”, explica. Aquestes mínimes modificacions, afirma, provoquen la sensació en el públic que “hi ha molts més llibres”: “Em diuen que la llibreria està molt bonica”.

Ara empra els seus esforços a “donar-li bombo” a eixa organització. Visibilitza la seua xicoteta llibreria de 40 metres quadrats amb més de 30 seccions organitzades a través de les xarxes socials i amb activitats perquè l'esforç de catalogació no es quede només en les prestatgeries.

5. A casa del ferrer, ganivet de pal

Quan se li pregunta per la seua biblioteca particular, riu. “La vaig organitzar fa un parell de mesos, però no està tan classificada”. A casa seua, l'ordre dels títols es regeix per editorials perquè li agrada veure'ls “juntets”. En una prestatgeria independent, apila aquells títols que va llegint eixe any, i, en un altre moble, acumula una cua interminable de llibres pendents. “Em dona un poc d'ansietat perquè eixe llistat no baixa mai”.