El Danubi blau

Tal dia com avui del 1899 va faltar a Viena Johann Strauss fill, de qui enguany celebrem el dos-cents aniversari del naixement.

A la vora del Danubi blau, el Strauss jove ja havia estat detingut i empresonat, per tocar en públic La Marsellesa, atiant els sentimens populars durant la Revolució del 1948; i en ser absolt, havia compost, evocant aquell himne, la polca Fuetades. I després, no cal oblidar una altra polca, El tren del plaer, animadora de l’eixida del tren de Viena cap a l’est d’Europa; i Abraceu-vos milions a partir de l’Oda a l’alegria de Schiller...

I des de la vora del Danubi, quan la ciutat es veié decaiguda per una derrota de l’Imperi contra Rússia, el 1867, sentimental pel riu o per una dama, el vals inoblidable, compost a l’apartament del 54 del carrer Prater, s’estengué a l’Exposició universal de París del 1867, i inicià un viatge vertiginós que arriba fins a cada vegada que siga escoltat i ballat, romàntic o sense miraments.

Un segle més tard, en la pel·lícula 2001: una odissea en l’espai, de Stanley Kubrik, va ressonat per a sempre amb una lentitud esplèndida vinculada a l’escena de la Terra rodejada en rotació pels satèl·lits, i convivint amb l’energia del poema simfònic Així parlà Zaratustra d’un altre Richard Strauss, iniciant i acabant l’escena de l’os convertit en nau espacial.

I ara mateix, el passat dissabte 31 de maig, les 13743 notes de la partitura, interpretades per l’Orquestra Simfònica de Viena, apadrinades cadascuna per les persones que ha participat en l’aventura, van ser enviades per ona electromagnètica a la sonda Voyager, que ronda des del 1977 a uns 25.000 kilòmetres de la Terra: en un segon van arribar a la Lluna, en quatre minuts aMart, i al cap 17 hores, allà on acaba la influència del vent solar.

I ací estem. Deixem estar tanta història i anem al gra. No a través de la perfecció sinó que obeeix una suma de subtils imprecisions, cada vals és la victòria popular del “rodar i rodar” ballant plàcid, elegant i somiatruites, o com era al principi, popular, ballat ràpid i rebel, representant l’ostentació lasciva del girar del vestit i de la vida. Exactament, com quan el podem escoltar o ballar ara, segons el Pequeño vals vienés del Poeta en Nueva York de Federico García Lorca, que Leonard Cohen convertí en Take this waltz...