Huit-i-quart

El 23 de juny de 1905 el diari La Correspondencia de Valencia instava les autoritats municipals a redoblar els esforços per tal d’«acabar con los valientes de cafetín». El cas era que, durant la nit anterior, en dues tavernes del Cap i Casal havien eixit «a relucir los alfileres»; és a dir, les navalles. Un dels altercats no degué revestir excessiva importància: un parell de ferits d’escassa consideració per arma blanca. Però, l’altre comportà major gravetat; i fou per això que se’n varen ocupar diversos mitjans.

Així, El Pueblo explicava que, al voltant de la mitja nit, entrà a la vinateria que hi havia situada en el carrer de Don Ventura –actual de l’Emperador– «un sujeto de malos antecedentes conocido por el apodo de Huit-i-quart»; i començà a insultar els presents, «en particular a Manuel Fernández, a quien agredió con un garrote». L’afectat comminà l’agressor perquè «apaciguara sus exaltados ánimos». Però, en compte de tranquil·litzar-se, el malfactor s’abalançà sobre Fernández amb un punyal en la mà; el qual, «al verse acometido, cogió un cuchillo que había encima de la mesa, clavándoselo en el pecho a Huit-i-quart».

Malgrat que estigué a punt d’anar-se’n a l’altre barri, Josep Herrero Monleon –aquest era el nom del nostre protagonista– aconseguí recuperar-se de les ferides que li provocà una trifulga que, lluny de servir-li d’escarment, degué animar-lo a buscar nous motius de brega. I així, gràcies a la premsa diària, sabem que en els anys posteriors fou multat, com a mínim, en tres ocasions: amb 75 pessetes «por faltar a la moral y escándalo en la vía pública»; 25 «por riña y escándalo»; i 75 «por embriagarse».

En gener de 1910, però, se’n passà de frenada i fou detingut per temptativa d’assassinat. Volia entrar a un domicili del carrer Cobert de sant Pau; i com que no li obrien la porta –«por su actitud agresiva»–, s’enfilà per la paret amb l’objectiu d’accedir-hi pel balcó. Fins i tot arribà a «disparar un tiro contra la dueña de la casa», a la qual provocà «una herida con hemorragia». Per aquesta causa, Huit-i-quart fou jutjat pocs mesos després. I encara que en desconeixem la sentència, és quasi segur que degué acabar visitant el penal que, amb anterioritat, la fortuna li havia permés d’eludir.