L’anell del nibelung

Amb 'L’anell del nibelung', Fabregat firma una de les novel·les més singulars i arriscades del panorama literari recent. Lluny d’abandonar l’esperit radical que caracteritzà la seua mítica 'Assaig d’aproximació a «Falles folles fetes foc»' —que tant va fer parlar i que, quaranta-cinc anys després, ha estat reeditada amb altres textos per Perifèric—, aquest nou llibre suposa una continuació i una ampliació d’aquella escriptura insubornable que defuig la convencionalitat.

El protagonista, Millet, és un geògraf especialitzat en l’obra de Wagner que retorna a la seua ciutat natal, anomenada enigmàticament M., per assistir a una representació de 'L’anell del nibelung'. Però aquest viatge és només el punt de partida d’un periple més profund: un retorn emocional i intel·lectual a la ciutat, al passat, als records i a les ferides no tancades. La ciutat esdevé escenari i mirall d’una introspecció marcada pel pes del temps, la culpa i la pèrdua.

“Canal 9 y Les Arts son los dos milagros de València”

Fabregat construeix una novel·la ambiciosa, densa, acurada i exigent, que oscil·la entre la ficció, l’assaig i la meditació filosòfica. Amb una prosa sinuosa i rica, juga amb les formes i amb els gèneres, desdibuixant-ne els límits i forçant el lector a una immersió completa en un relat que no es conforma amb entretenir, sinó que aspira a provocar i a sacsejar. La presència de Wagner travessa l’obra de cap a cap, no només com a referència temàtica, sinó com a estructura profunda. L’univers wagnerià serveix de teló de fons per a una exploració sobre la condició humana, el desig, la decadència, la memòria i el sentit de l’art. Millet esdevé un antiheroi tràgic, un personatge que, com els protagonistes de les òperes, es debat entre forces que el superen.

'L’anell del nibelung' no és una lectura fàcil, però sí d’una gran riquesa. És una aposta valenta, fidel a una literatura que no vol ser producte, sinó experiència. En un moment en què moltes propostes literàries opten per l’accessibilitat i la immediatesa, Fabregat ens recorda que també hi ha espai per a la densitat, la complexitat i l’ambició formal. Una simfonia de memòria, pèrdua i radicalitat literària que no deixarà indiferent el lector exigent, i que el confirma com una veu ambiciosa —i necessàriament incòmoda— de la literatura contemporània.