Canviar els llibres en paper per llibres humans

“Una biblioteca humana està formada per persones i les seues històries de vida, on van lectors a escoltar-les d'una manera activa”, argumenta Amparo Pons, bibliotecària del Museu Valencià d'Etnologia (l'ETNO). Fa uns anys que el museu organitza aquesta activitat i canvia els llibres en paper per llibres humans que parlen en primera persona.

En paraules de Pons, aquesta iniciativa és “un regal; una oportunitat que es crea ja no per a donar veu als llibres, sinó perquè la societat escolte”. “En una biblioteca humana no hi ha ficció sinó una forta dosi de realitat que et colpirà ben fort. En una biblioteca humana les persones lectores escolten amb el cor tot allò que els llibres humans necessiten contar”, expliquen al web de l’ETNO.

Les lectores que s’apropen a aquestes biblioteques “no saben amb què es trobaran”. “Segurament coneixeran el tema, sabran de què tracta, però no hi ha res com assentar-se al costat d’una persona totalment desconeguda, d’un llibre humà, i que et conte les coses més íntimes que l’han afectat en la seua vida”, destaca la bibliotecària.

En cada sessió, els llibres de carn i ossos obrin les seues pàgines d’oralitat per contar unes històries úniques que mai més podran tornar a ser llegides, perquè les persones van canviant. Durant un parell d’hores, les sales reforcen la idea d’un museu social –“tan difícil a vegades de traspassar la teoria”– i el transformen en “un espai solidari, d’acollida i segur”.

Originàries del nord d'Europa

Tot i que les biblioteques humanes es van crear a principis de la dècada dels 2000 al nord d’Europa per poder solucionar principalment conflictes de barri, no es van implantar a l’ETNO fins a l’any 2022. “A mi sempre m’havia agradat la idea i volia que entrara al museu perquè pensava que era un fil del qual havíem de tirar”, sosté Pons. Van arribar amb motiu de l’exposició temporal 'Mudances', un projecte que tractava la narració i la divulgació d’experiències de persones migrades. Girava al voltant de tres moments bàsics de les seues vides: l’origen, la travessia i l’arribada.

Amb la col·laboració de València Acull, i especialment a través del seu grup de teatre, ajudaren els llibres humans a preparar una narrativa que, de la mateixa manera que la mostra, comparteix una estructura comuna: “Viuen en el seu país, un click els fa decidir anar-se’n, experimenten un viatge, arriben al destí i s’han de ressituar en una nova societat”. L’experiment va ser un èxit i, des d’aleshores, cada any intenten programar, com a mínim, dues sessions de biblioteca humana. Aquest exercici van organitzar una el passat 31 de maig i en preparen altra per al 21 de juny.

De fet, l’ETNO ja ha replicat aquest format aprofitant les exposicions emmarcades en ‘Fosses del franquisme’. “Encara que les històries són completament diferents, totes tenen, igual que amb les persones migrants, la mateixa estructura: tenien un familiar a l’època de la República o el primer franquisme, després va vindre la repressió, el seu afusellament i com la família ho ha viscut fins que ha recuperat el cos o no”. Així, familiars i professionals vinculats als processos de reparació de la memòria democràtica es convertiren en llibres humans per contar tot allò que va sobreviure durant el silenci imposat durant dècades.

Perdre la por

Amparo Pons assegura que, per poder posar en marxa les biblioteques humanes, és fonamental acompanyar els llibres, les persones, en el procés de crear la seua narrativa: “No és fàcil contar una cosa conflictiva de la teua vida en 15 minuts, saber com explicar-la per atraure l'atenció de qui està escoltant i no començar a plorar encara que ho has contat 50.000 vegades”. “I després han de perdre la por de contar-ho, perquè és molt complicat enfrontar-se de sobte a persones que no coneixes en absolut i abocar tota una càrrega personal i familiar molt forta”.

“La realitat moltes vegades supera la ficció. No és el mateix escoltar allò que et conta la premsa que escoltar en primera persona a algú que et parla de la seua realitat”, subratlla Pons, qui avança que n’hi ha molts altres temes sobre els quals els encantaria organitzar altres biblioteques humanes: persones amb malaltia mental, les seues famílies i els professionals que els atenen; afectats per la turistificació al centre de València; persones sense sostre o aquells que han patit un desnonament. Accepten propostes!